Enveja? No, gràcies!

OPINÓ. JOAN RAMON BUIXADERA

Les grans persones tenen un gran cor prest a compartir grans i bons auguris amb qui en tingui necessitat.

Un dia vaig sentir la Marina Rossell explicant que, al principi de la seva carrera musical, sentia molta enveja de la Maria del Mar Bonet perquè, deia, li hauria agradat tenir la seva veu. Vet aquí, però que, amb el pas del temps, es va adonar, afortunadament per a totes dues, que no era enveja allò que sentia; ans al contrari, era pura admiració. A partir d’aquell descobriment, tot va canviar. Escoltar una veu potent com la de la Maria del Mar, pot provocar molts i bonics sentiments, és ben cert. Com també pot passar, escoltant la dolça i embolcalladora veu de la Marina. Mai, però, no hem de sentir enveja per ningú. Sempre ens farà sentir millor l’admiració.

És molt trist i mesquí comprovar que hi ha gent que, enlloc d’admirar allò que algú altre ha aconseguit gràcies a qualitats innates o al seu esforç en la feina, s’esforcen a fer sentir malament o poca cosa o inferior o … algú, pel sol fet de posseir quelcom que li manca a qui, perquè no ho ha pogut aconseguir o perquè no s’ha esforçat prou per gaudir-ne, en té mancança.
Com que és molt difícil que aquestes persones deixin de “patir” enveges, serà infinitament més fàcil mirar enrere i, quan algú ens vulgui fer sentir inferiors, veure tot lo que hem aconseguit amb el nostre esforç diari. Res no ens és regalat sense esforç, res; ni els títols acadèmics, ni les habilitats, ni els premis, res. Tot ha sigut mèrit de cadascun i, com a mèrit, ens ha de fer sentir orgullosos de tenir-ho. Serà un alleugeriment que ajudarà, en aquest i en casos similars, a menystenir “l’enveja” que puguem provocar en algú altre, alhora que ens ha de fer créixer la pròpia autoestima davant situacions similars que el camí de la vida ens plantegi en alguna cantonada, sobtadament.
Bona nit, gent bona !!  
JOAN RAMON BUIXADERA

Comments (0)
Add Comment