Aquest es el tipus d’article que mai m’agradaria escriure. En tot cas, demano per anticipat excuses per si pot ferir la sensibilitat d’algun sector creient. Però crec que per raons de justícia, coherència i d’ètica ho tinc que fer i perquè a més a més, estic dolgut, molt dolgut, pel comportament d’alguns membres de l’església Catòlica.
Em van educar tant en l’escola com en la família en la religió catòlica i amb els seus valors espirituals, i no puc tolerar el que està passant des de ja fa molt de temps. Cada dia que passa hi ha un degoteig de noticies sobre abusos sexuals i violacions de nens i nenes per part d’alguns representants de l’Església( capellans, bisbes, cardenals…); abusos que també afecten a les monges , especialment d’Àfrica i Àsia ( forçades a avortar , per evitar la prova del delicte i continuar amb la impunitat que ha imposat sempre el portar sotana) .L’ultima noticia arriba des d’ Austràlia.
El Tribunal del Comtat de Victòria, va sentenciar al ex tresorer de la Santa Seu, número tres de la cúpula del Vaticà i la persona de més confiança del Papa Francesc ,el Cardenal George Pell ( 77 anys), a 6 anys de presó per haver abusat de dos nens del Cor de Melbourne ,durant la dècada dels 90.Tot un cop dur per l’Administració del Vaticà.
Una tremenda patacada a la imatge de l’Església, a la idea de transparència i a la política de tolerància zero , que volia imposar el Papa durant el seu pontificat, i tot això , desprès de la cimera del mes de febrer, que es va celebrar en el Vaticà, en la qual es va prendre una sèrie d’acords, per castigar als abusadors ,siguin els que siguin.
Abusar d’un nen/nena es un greu delicte de pederàstia. Cada dia estant aflorant contínues denúncies contra membres eclesiàstics. Episodis foscos d’abusos que haurien de causar humiliació i vergonya a una església, que durant massa temps ho ha tolerat , amb el seu silenci còmplice, amb les seves resistències internes i amb la seva passivitat. L’abús sexual és simplement , un abús de poder i la intromissió prepotent d’un clergue en una família , al aprofitar la vulnerabilitat emocional i econòmica de certes famílies.
El problema corroeix a la Institució eclesiàstica , perquè es basa en la confiança que inspiren capellans i bisbes en els fidels. L’Església està perdent credibilitat . S’ha d’acabar amb l’encobriment que és un delicte. El perdó ja no es suficient. Cada acusació ha de ser investigada i mai amagada. Qui sigui el culpable haurà de ser castigat. Qui sigui un risc, no ha d’estar ni un minut més en l’Església.
A les víctimes s’han de escoltar i entendre , sabent que són una ferida molt greu en el cos de l’església. Particularment em costa entendre, que una part del clergat ,abusi , violi i s’aprofiti, de nens i nenes ,menors d’edat, actuant sempre emparats en la impunitat i que els pares els han deixat en les seves mans, amb total confiança, per educar-los i custodiar-los. Són homes de Deu, violadors de cossos i d’ànimes i depredadors de la fe .L’Església té un problema molt greu: un patriarcat mil·lenari que suporta una tensió molt forta, entre la paraula de Deu i la naturalesa del home i entre el celibat i la pederàstia ( Xavier Mas).Crims molt greus comesos sota un mant de silenci i total opacitat . Per què en lloc de posar a aquests fets tant greus en mans de les lleis de Deu no els posem en mans de les lleis humanes? Si des de fa molts anys , hagués intervingut la justícia civil i penal, amb tota seguretat, no estaríem lamentant-nos d’aquests atemptats als dret humans.
L’Església té que reconèixer aquestes agressions , demanar perdó i començar de forma seria i responsable a depurar el clergat i expulsar a tots els culpables d’abusos dels seus càrrecs, que de forma tant impune han abusat sexualment a criatures, novicis i monges.
Tots els abusadors sabien que la llei de prescripció de delictes fins ara, eren terminis molt curts i a més , sota l’excusa de preservar en bon nom de la institució, amagaven el cas i esperaven uns anys a l’objecte de que el delicte prescrivís .Per arribar aquí , no les importava en absolut intimidar i acovardir al testimoni .Els jerarques de l’Església mentien i apartaven al presumpte abusador perquè passés desapercebut, encara que continuava mantenint contacte amb menors. Quan havien rebut moltes denúncies de l’abusador, el que feien en lloc de portar-lo a la justícia, ho enviaven a un retir espiritual o el jubilaven en una residència de capellans.Com no podien ser imputats, feien la seva vida amb total normalitat(Albert Soler)
S’ha de canviar la llei , però sobre tot ha d’haver un gran moviment social per a que la societat civil canvií de mentalitat .La por de les víctimes ha de passar al costat dels depredadors sexuals.
Finalment voldria fer algunes reflexions: Crec que la societat laica hauria d’assumir més protagonisme en detriment del clericalisme. L’Església hauria de tenir una estructura piramidal invertida: es l’hora dels laics, recordant que les dones no són un problema sinó la solució (Codina). S’ha d’acabar amb la discriminació de la dona. Les dones religioses, a més d’abusos pateixen discriminacions laborals i salarials i són relegades a un paper de segona fila. Quan arribarà el temps en el qual es pugui ordenar una dona i que pugui fer missa i liderar a l’igual que fan en altres esglésies cristianes? (Xavier Mas). Quan arribarà el moment en el que les dones ocupin un lloc que els correspon dins de l’estructura eclesial? Quan l’Església superarà el celibat? El clericalisme segons el Papa Francesc, es una lepra de l’Església ,empara l’abús dels poderosos i també explica els abusos sexuals. El clericalisme impedeix plorar amb qui plora i riure amb qui riu.
Necessiten una església totalment renovada. Els seus dogmes estan allunyats de la realitat. Hi ha un desfasament teològic, una moral que utilitza la por per mantenir als fidels i una litúrgia “inintel·ligible per a molta gent i que es poc participativa i poc festiva”(Victor Codina)
Una església que respecta als nens/nenes , també es una església més justa, oberta i democràtica. L’Església ha d’afrontar aquesta situació per justícia, per honestedat i amb transparència i valentia.
Jose Luis Solans Pueyo. Doctor en Dret. Professor de l’escola Universitària de Relacions Laborals de Lleida( Adscrita a la UDL)