L’any 1984, en Mario Camus estrenava la pel·lícula “Los santos inocentes”. En recordo bé l’estrena perquè aquell any estava a Perpinyà, treballant com assistent de conversa de llengua espanyola al Lycée Arago.
A la cinémathèque d’aquella ciutat hi projectaven la pel·lícula en V.O. i es va creure adient i bo pels alumnes anar-la a veure. Em va sorprendre que, sense que res no estigués preparat, quan en Francisco Rabal (Azarías) utilitza una soga, amb la que fabrica una mena de forca, per penjar el (señorito Iván), Juan Diego Ruiz, perquè li havia matat d’un tret la “milana bonita”, aquell ocell que cuidava, tots els alumnes van aplaudir aquella “venjança”. Vaig quedar ben parat en veure aquella reacció espontània. No ho he oblidat mai!
I avui, dia dels sants innocents, m’ha vingut al cap aquell moment, aquella reacció, preguntant-me cóm se segueix fent befa dels “innocents” amb l’excusa d’això precisament, de llur innocència. Hi ha innocentades cruels, que fan molt de mal a qui les pateix, en molts àmbits socials, justificades al·legant que “només són una broma”.
Si l’origen d’aquest dia i aquesta particularitat són els infanticidis dictats per Herodes el Gran buscant l’Infant Jesús, és normal fer-ne una festa per fer riure? Curiosament, o no, només se celebra així a Espanya i Llatinoamèrica, d’aquesta manera, aquesta festivitat.
Potser, igual com la majoria dels diaris han deixat de publicar innocentades a les seves pàgines, estaria molt bé que aquestes agressions, massa habituals malauradament, deixessin de produir-se, senzillament perquè no fan riure.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA