La melangia que niua en els dies plujosos ens accentua els sentiments que ens poden arribar a fer més vulnerables.
Com l’aigua, quan ens banyem, no es deixa atrapar però, a través de la pell, penetra dins nostre sense que ens en poguem escapar. Podem plorar, entristits, per aquell record que apareix en la nostra memòria sobtadament i ens fa més tendres com en el moment en què vam viure aquella situació, o podem riure escandalosament fins que, ara també, les llàgrimes ens cauen galtes avall sense poder-ho evitar.
La pluja que, gota a gota, llisca pels vidres de les finestres, deforma la realitat dels dies secs i ens regala unes imatges impossibles, efímeres i d’una gran bellesa, dignes dels millors pintors, en un ordre magníficament desordenat, que ens immobilitza a la cadira, bocabadats i encisats per la barreja constant de formes i colors.
La pluja ha sigut, i és, font d’inspiració pels poetes i pels compositors de belles melodies o textos que ens transporten fins l’ànima de qui ha plasmat en un paper les paraules més emotivament potents o, en un pentagrama, ha compost aquella melodia que captivarà per sempre més qui l’escolti embadalit. Quàntes cançons rememoren grans moments de bogeria mentre les gotes cauen a sobre dels nostres caps, fent-nos ballar sense cap tipus de vergonya, enduts fins el punt de l’èxtasi.
La pluja ens allibera dels tabús, ens arriba a l’ànima i quan, xops, amarats de sentiments intensos, ens abandonem, gaudim de moments únics, que ens deixaran exhaustos i ens duran a instants on la rauxa i el repòs s’uniran, màgicament, fins que el cel torni a plorar.
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera