Es diu que humans i animals comptem amb òrgans de recanvi en cas de fallida d’un d’aquestos (dos ronyons, dues cames, braços i peus, pulmons, ulls, dues oïdes, etc) com una mostra de la saviesa de la Naturalesa. Si a la pel·lícula ‘300’ un guerrer espartà que va perdre un ull en la guerra contra els perses es despreocupava més que el rei Leónidas d’aquella ferida dient que sols era un ull i que els Déus cregueren oportú ‘concedir-li un altre’.
I com en biologia i anatomia, avui dia una economia per ser realment efectiva i resistir més als embats d’un món en continu canvi ha de tenir no ja sols dues ‘potes’ sinó les més possibles per poder sostenir-se. El mateix conflicte entre Rússia i Ucraïna (amb el gas com arma de xantatge) demostra la nostra limitada i submisa sobirania nacional sota el capitalisme global que acaba passant factura a l’economia real del nostre país, sense cap estímul per diversificar-la i potenciar el mercat interior. Si d’alguna cosa escasseja el nostre país és la nul·la voluntat dels nostres polítics en apostar decididament per la innovació, encara que als acrònims I+D se’ls hagi afegit la I de Innovació (I+D+i).
Mentre a Espanya sols s’havia apostat durant dècades pel turisme i la construcció, aquesta última com objecte d’especulació que va alterar el seu preu ja fomentada durant el govern d’Aznar (i, per tant, co-responsable de la crisi). El recurs del capitalisme en crisi a la guerra està activat; es titlla Putin de dictador (no més que la UE disfressada de demòcrata que trenca països per salvar bancs); es produeixen atacs dels especuladors i els preus del petroli s’utilitzen per sabotejar economies rivals com la veneçolana i la iraniana. I mentre Espanya i altres llocs són a la corda fluixa, a països com Islàndia mateix la innovació s’ha convertit en factor clau pel seu creixement econòmic.
Una mostra és la consecució per part de dos científics d’un nou ciment obtingut de les cendres dels nombrosos volcans d’aquell país. Un ciment també més ecològic, demostrant que l’ecologia no està renyida amb el creixement econòmic ni amb la innovació per molts que cert sectors interessats a negar-ho.
I tot un exemple de com davant tragèdies de qualsevol tipus es pot treure profit per revertir una situació. Més si s’acabés amb les 4 grans dependències que llasten el nostre creixement com: l’exterior; subordinació del sistema productiu a les necessitats d’uns pocs mercats europeus; l’enorme cost d’una factura energètica cara i insostenible; i l’absurda prohibició de sobrepassar quotes de producció fixades per Brusel·les per varis productes i mercaderies dels que som altament competitius, contradient la filosofia capitalista que diu defensar la llibertat de producció i establiment. Prenem nota.
Toni Yus Piazuelo