Llegeixo un article apocalíptic de VilaWeb i, mentre vaig llegint, recordo l’aparició del VIH. Esverament seria molt suau per descriure la sensació angoixant que teníem quan, per exemple, bevíem d’algun got en un pub o en una discoteca. Érem totalment ignorants respecte de les vies reals de contagi. Corrien mil i un rumors …i no parlem de les relacions sexuals. Tot era perillós! La mort semblava esperar-nos en qualsevol cantonada. Els homosexuals eren poc menys que dimonis criminals. La pel·lícula “Streets of Philadelphia” en va fer un retrat exacte d’allò que succeïa arreu.
I van passar anys així. I, a poc a poc, ens vam anar calmant. Vam anar perdent un poc la por, ens “arriscàvem” a normalitzar situacions … que mai no haurien d’haver deixat de ser normals.Al cap del temps, va arribar la vacuna i, avui, ja no fa por. Desconec quina deriva prendrà el COVID-19 però, de moment, hi ha força gent que se’n surt, cosa que no passava amb els primers anys amb la SIDA.
Que cal ser molt més curós amb el nostre dia a dia, i tant que sí! Que el confinament és, en aquests moments, l’única opció, també! Però caure en un dramatisme absolut, tampoc cal.
Un dia més va finint. El cap de setmana perd aquell abillament festiu que tenia i ha perdut però, lo que no hem de perdre, és la il·lusió de viure cada dia plenament. Hi ha moltes coses que podem, i hem de fer. I ara n’és el moment! Respirem, descansem, demà tornarà a sortir el sol i l’hem de rebre com es mereix, amb el millor dels nostres somriures.
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera