Els diumenges al matí, en algunes zones del planeta, el temps s’atura i el cronòmetre es posa en marxa. Aquells als que no ens agrada matinar, ens llevem més d’hora que cap altre dia de la setmana.
És el moment de retrobar aquella gent amb què compartim les ganes i la il·lusió de córrer. Cadascun ho veu i ho viu a la seva manera. A les carreteres, al voltant d‘aquell poble o ciutat on s’organitza la cursa, s’hi veuen fileres de cotxes amb la mateixa destinació. Cal arribar d’hora per poder aparcar, com més a prop millor, del punt de sortida, recollir el dorsal, escalfar, estirar, abans d començar a córrer.
Cadascú segueix el seu ritual particular. Anant a recollir el dorsal, ens creuem amb cares conegudes, ens saludem tot desitjant-nos una bona cursa. Avui era la meua cinquena cursa, després de més de tres anys sense córrer. A Artesa de Lleida, se celebrava la XXIIa cursa solidària amb la marató de tv3. Diumenge rere diumenge, tornar a saludar tanta gent, després de tant de temps, provoca una sensació molt especial. Els ulls diuen més que les paraules i el cor ho sent tot, bategant feliç.
El recorregut de la cursa no és fàcil ni còmode, però les ganes ho superen tot amb escreix, amb bona cara i una força que surt de no se sap on. En acabar, el món torna a girar i la vida continua, amb la vista sempre albirant el proper diumenge al matí.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA