El 1918, estudià uns mesos jurisprudència a Frankfurt, però el 1919 ho deixà per a estudiar sociologia amb Alfred Weber, Karl Jaspers i Heinrich Rickert a Heidelberg.
El 1941 va publicar The Fear of Freedom, i més tard, Man for Himself: an Inquiry into the Psychology of Ethics (1947), The Forgotten Language (1951) i un autèntic «best seller» internacional: The Art of Loving (1956). . . . . .
Més tard, va publicar La missió de Sigmund Freud (1959), El concepte de l’home de Marx (1961) i, en amarga polèmica amb Konrad Lorenz, Anatomia de la destrucció humana (1975), a la qual va seguir Tenir o ser? (1976).
Se’l considera, juntament amb Karen Horney i Harry S. Sullivan, entre d’altres, l’iniciador de l’escola culturalista psicoanalítica nord-americana, la metodologia de la qual pretén resoldre la neurosi de l’home modern, que, segons Fromm, rau en la distància existent entre les estructures i l’individu, posant en primer pla una planificació humanista de la vida davant les teories del consum i el rendiment econòmic.