Un quatrimestre ha passat d’ençà que ens varen començar a confinar. Després d’un cap de setmana gaudint d’una fugaç estada amb la família més propera, i sacsejat per la notícia d’un possible confinament més dur que el darrer, el dilluns no ha solucionat gran cosa, per no dir res.
Miro d’estar informat i m’esgarrifa l’intent. Des de la Fiscalia de Lleida es paralitza el pla de la Generalitat i tot queda, de moment, igual com els darrers dies. Igual? Potser no. Des de la Fiscalia es diu que no es pot fer allò que la Generalitat vol aplicar a Lleida i al Baix Segrià, i aquesta diu que sí, i que ja buscarà la manera de fer-ho.
Cadascú hi diu la seua. Ningú dóna el braç a tòrcer. Alguns alcaldes, veient el problema de més a prop, demanen més informació i més mitjans per actuar. Amb ells em sento, si no més segur, almenys més reconfortat perquè constato que no sóc pas l’únic que navega perdut i distret sobre el magma incandescent del virus. Si els alcaldes no ho veuen clar, cóm ho he de veure jo?
Al mateix temps, es desperten des de l’Hospitalet de Llobregat demanant més suports i mitjans de control dels contagis que, ara sí, s’admet que també s’han disparat per la frontera difusa entre les dues ciutats més poblades de Catalunya. A aquesta demanda s’hi afegeixen altres tècnics epidemiòlegs i investigadors.
Potser és aquesta la clau per desllorigar el problema? Actuar sobre ell enlloc de tancar amb pany i forrellat un focus i actuar només sobre els altres? Potser hi ha unes prioritats que ens amaguen?
La nit ja és fosca a l’Oest de Catalunya. Bufa el vent i cal descansar. Tant de bo la Panadella no marqui una ratlla imaginària que separa dues Catalunyes vistes, per alguns, amb categories diferents. Pel mateix problema, la mateixa solució, oi? Sembla lògic, vaja, dic jo. Ai, si la fosca nit aportés un raig de llum a aquells que ens tenen a les seves mans i l’esperança d’un futur millor per a tots renaixés amb el nou dia.
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera