Els meus pares cada any , quan érem petits, sempre ens deien a tots els germans, mireu si no feu bondat i no us porteu millor, els Reis us portaran carbó; quan nosaltres les preguntàvem a ells, què els portarien els Reis Mags, sempre ens contestaven el mateix: disgustos, molts disgustos. I realment era així, no els donaven més que mals de caps i preocupacions.
En aquest moment, que estic redactant aquesta carta, em recordo d’aquesta paraula: disgustos. Si senyors Reis, l’any 2020 també està ple de desil·lusions, preocupacions, incerteses, pors, inseguretats , dolors i a més , la pandèmia de la Covid-19 ha evidenciat que som molt vulnerables i fràgils com a societat i com a individus.
Per causa d’aquest virus (i ara s’ha descobert un nou cep identificat en Anglaterra) ens han deixat moltes persones a Espanya i al món. Massa. I sobretot, molts avis. Aquest duríssim 2020 sempre serà recordat com l’any de la nostra gent gran. Són els que més han patit aquest maleït virus, que s’ha (passar per damunt), la vida de milers de persones de les generacions més veteranes, que també ja van patir les dificultats d’una guerra i una postguerra i han treballat les 24 hores del dia , pel progrés que ara estem gaudint com a societat.
Els grans ens han donat una lliçó de vida i malgrat el fet de suportar la solitud i la seva fragilitat, han intentat protegir-nos, tancant-se sols a casa o en residències, per evitar contagiar o ser contagiats en un gran acte de generositat, grandesa i altruisme que els converteix en els nostres herois. Repeteixo, el 2020 serà l’any de la gent gran i l’any el qual els ha faltat la millor medicina que sempre han disposat: les abraçades, l’amor i l’afecte dels seus nets i famílies.
També el maleït coronavirus , ens ha fet desaparèixer el dol i hem hagut de plorar fora dels tanatoris o des de casa, sense que ningú ens acompanyés el sentiment, el dolor i la pena. Possiblement soc ingenu, però sempre he cregut que els avis no moren mai, sinó que es tornen invisibles per a tenir-los sempre a prop.
Us demano, Majestats, que potencieu el valor de l’empatia, que entre el dolor i la mort, puguem descobrir el valor de la nostra humanitat, que és un principi ètic basat en la dignitat del ésser humà. Sempre em pregunto i tinc els meus dubtes, si estem tractant amb deferència, respecte i dignitat suficient a les persones grans.
Gràcies, Majestats: per la feina excepcional que estan desenvolupant els professionals sanitaris, per la seva solidaritat, sacrifici, abnegació i la seva constant lluita en primera línia de la pandèmia, fent-nos la vida més fàcil a tota la societat. Estem en deute amb ells.
Gràcies també Majestats, per col·laborar amb el món científic, que ha avançat d’una forma extraordinària, aconseguint diferents vacunes contra el coronavirus, causant de la pandèmia més gran que ha patit la humanitat des de la grip espanyola ja fa cent anys. Però tenim un problema, no s’està informant adequadament ni s’està conscienciant sobre la importància de vacunar-se. Han sobrat rumors, especulacions i mitges veritats respecte a les vacunes Aquestes, estan despertant molts recels en una gran part de la societat, que prefereix veure com altres al seu voltant, fan de conillets d’índies abans de provar-les.
Majestats: estic convençut que ens ajudareu, sembrant confiança, dissipant dubtes, espantant temors i transmetent amb claredat sobre la necessitat de posar-nos les vacunes pel bé de tots, per responsabilitat i per solidaritat.
Majestats: Hi ha un gran malestar social i neguit entre nosaltres, perquè molts petits negocis i empreses s’estan arruïnant. Molts empresaris, autònoms i empleats han deixat de poder-se guanyar la vida honestament. I ells que sempre han complert les seves obligacions escrupolosament, pagant els seus impostos i quotes de la Seguretat Social corresponents, realitzant inversions i assumint copioses despeses per complir la llei, s’han vist en el trist realitat, de haver d’abandonar la seva empresa o activitat, amb l’objectiu, que la societat pogués salvar el seu sistema sanitari i l’epidèmia no deixés un rastre de malaltia i mortalitat descontrolada.
La fatalitat ha exigit, que el sistema productiu i econòmic estigui pagant un preu altíssim per combatre un fenomen que afecta a tot el món. La Covid-19 ha demostrat que l’Estat és fort per dictar decrets, ordenar, manar, imposar i reprimir, però és molt feble i incompetent a l’hora de compensar (Puigverd). S’ha de posar en marxa un pla de recuperació, amb reformes en profunditat i inversions, per intentar salvar el màxim nombre d’empreses amb l’objecte de garantir una recuperació ràpida.
Majestats, també necessitem polítics que parlin més del que els preocupa realment a la societat i menys del que els preocupa a ells. Estem vivint en un país que està patint una crisi de la democràcia, una gran polarització, un deteriorament de la imatge com a país, una desconfiança ciutadana, una comunicació política basada en el vertigen i la superficialitat de les xarxes. Necessitem regenerar l’espai públic. Enyorem als líders, amb personalitat, tolerants, plurals, respectuosos amb l’opinió aliena, fugint de tota mena d’extremisme, confrontació i radicalisme; transparents i amb visió de futur. No és moment de crispació sinó de negociació. Hem de fer país tots junts i units i ara més que mai. Remant en la mateixa direcció.
Majestats, gràcies perquè disposem d’una generació de nens que han demostrat en tot moment, una capacitat de valentia, en acceptar amb tota normalitat normes amb moltes limitacions i restriccions, perquè són molt conscients del que ens juguem. Estan demostrant un alt nivell de responsabilitat, grandesa i compromís, que no hem vist en molts adults. Els nens mereixen ser molt feliços en aquestes festes tan atípiques i els pares hem de fer el possible perquè així sigui.
Però davant de l’adversitat, davant de les dificultats, Majestats, aquesta societat sempre hi ha sor tit endavant, i ho farem més forts i units que mai. És per això que estic convençut que la Covid-19 no podrà contra els nostres somnis, contra les nostres il·lusions, projectes i plans de futur.
No podem perdre mai la il·lusió i l’alegria de viure aquestes festes de Nadal i Reis, perquè els que ja no estan, són els que ens van ensenyar a viure-les. Us demano Majestats que aquest any, en comptes de carbó, ens porteu una mica més de salut i que es posi fi a la pandèmia, aquest sí que és el millor regal que podem tenir.
No més disgustos si us plau. I abusant de la vostra paciència us demano, que l’any 2021, tots tinguem més abraçades. La veritat que és un gest molt senzill però amb un gran sentit. Qui anava a dir que abraçar-nos passaria a estar prohibit? Abraçar, simplement consisteix a envoltar a algú amb els braços, però quanta calor, proximitat, afecte i compromís ens transmet. Per què ens han tret aquest simple però profund gest aquest any? Us demano aquest regal: que aviat puguem dir sense mascareta: abraça’m.
José Luis Solans Pueyo.
Doctor en Dret i professor de l’Escola Universitària de Relacions Laborals de Lleida.