Sr. Director
Hi han eslògans radicals, que postulen una dicotomia entre la consecució dels seus principis o la mort com l’única alternativa acceptable, com ara per part d’ elements revolucionaris “llibertat o mort”, altres que normalment són reaccionaris que diuen “pàtria o mort”, però ara sembla que ha sorgit un altre provinent de sectors més propis de l’estupidesa militant que sembla que propugnin “disbauxa o mort”.
Aquests són els que tot i les recomanacions de les autoritats sanitàries, burlen constantment les normes bàsiques imposades per frenar l’evolució de la pandèmia, com mantenir distancies personals, grups reduïts, i ús mascaretes, que junt amb la neteja de mans, constitueixen ara per ara, les úniques mesures per a impedir la propagació dels contagis per covid-19. Donada la evolució i creixement de casos soferta des de l’aixecament del estat d’alarma, produïts en molts casos dins d’activitats d’oci, és per això que a causa de la relaxació evident, va caldre limitar els aforaments en la restauració i fins hi tot el seu tancament en determinades zones, Lleida es un exemple, junt amb altres limitacions al món del lleure com el tancament sine die dels locals d’oci nocturn, a fi d’ evitar les reunions multitudinàries ja que no es pot controlar que els assistents prenguin les necessàries mesures de seguretat.
Malgrat tot els joves i molts altres no tan joves, guiats per falsos gurus negacionistes o per les seves pròpies pulsions hormonals, se les empesquen totes per burlar les restriccions com si el virus fos un miratge i no anés amb ells, organitzant festes a la platja, botellots a les places, i fins i tot festes privades en iots, mentre que altres més modestos i d’acord amb les seves possibilitats munten festes rave en llocs allunyats com boscos i masies apartades, o qualsevol altre mena de trobades incontrolades, el que importa és tenir la gresca assegurada, així es salten totes les mesures de prevenció, ja que l’únic que importa és la diversió del ara i aquí al preu que sigui, encara que aquest pugui ser la infermetat o fins i tot la mort, si no la pròpia que també, transmetre-la als seus cercles familiars o a altres relacions alienes al ambient lúdic, ja que la capacitat de transmissió que te el virus fins i tot per mitja dels asimptomàtics és molt alta, i això s’ informa i es repeteix fins la sacietat per tant ningú pot al·legar ignorància.
Cal perseguir i acotar aquestes actituds, però això obliga a utilitzar uns recursos que caldria emprar-los amb altres objectius més peremptoris, sense necessitat de carregar més el sistema, tanmateix hi ha una cosa que no es pot acotar mai l’estupidesa humana, i d’aquesta anem sobrats, ja que qui opta per la disbauxa també accepta els riscos inherents a la mateixa.
Salut i República.
Jordi Testar i Juncà