Un vent fort i gelat arrossega aquest dilluns cap a la seva fi. Ahir es complien vint-i-vuit mesos de la ignominiosa vergonyant entrada a la presó, dels Jordis. Tot i que gairebé ningú, tret de la justícia espaÑola, arreu del món, veu la legalitat i justícia d’aquesta presó, ni la sentència que la permet, ells i tants altres continuen empresonats. I la pregunta ja fa mesos que es va repetint: “fins quan?”.
És molt probable que ningú en sápiga la resposta. Tribunals europeus no donen l’aprovació a les euroordres. L’ONU critica el judici del procés. Els europarlamentaris estan ben dividits per la mateixa causa. Quan hi ha tantes divisions de parers, quan la unanimitat és una utopia, on queda allò del “in dubio, pro reo?”
FOTO. CANTAIRES DE PONENT/ COR PLAÇA PAERIA. CANTADA 117
Malgrat el fred sobrevingut després de dies assolellats i temperatures plàcides, aquest dilluns ens hem tornat a aplegar a la plaça Paeria. Hem tornat a enviar versos i notes solidaris a les presons on dormen les i els nostres representants empresonats. Sense defallir, en peu de pau i tossudament alçats. La unió ens fa forts i, alhora, ens dóna més força per seguir.
I, sí, el dilluns se’n va. El vent se l’emporta. I vindrà el dimarts, sense boira si bufa el vent.
I seguirem caminant. Malgrat el llarg camí, les cames tenen força per seguir caminant.
I seguirem somiant. Quan surt el sol, la seva llum nodreix el nostre cos amb més força i, durant la nit, alimentem els somnis.
I seguirem vivint.
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera