La futura llei d’atenció al client obligarà les empreses a una atenció personalitzada a la ciutadania i no sols a través de ‘robots’ (contestadors automàtics) en formular una consulta o reclamació, podent sol·licitar la comunicació amb una persona física.
Això afectarà sobretot les empreses que presten serveis bàsics d’interès general (aigua, energia, transport, serveis de telefonia o financers, etc). I és que molta gent hem hagut de tractar en algun moment a través d’un contestador automàtic algun problema amb la prestació de serveis contractats com telefonia o internet (que per això paguem), amb atenció lenta, sovint amb malentesos, passant trucades, dient que en breu ens atendran, etc mentre passa el temps i de vegades optant per penjar o seguir insistint (per no donar la ‘raó’ a una mala atenció), excepte quan al contestador li responem amb una possible compra o contractació d’un servei, que llavors ‘casualment’ (?) alguna persona sí que respon.
Però tot i la creixent i excessiva dependència dels automatismes, queda palès que el tracte humà sempre és més reconfortant, que aprendre quelcom sobre atenció al client i serveis al consumidor a empreses i centres acadèmics és important per conèixer els nostres drets i retenir i fer créixer negocis, que la tecnologia ha d’estar al servei de les persones i no a l’inrevés.
Una altra mostra de la necessitat de recuperar el valor de les lletres i les humanitats, incloent la simbiosi del fet religiós, la psicologia, la filosofia i també la intel·ligència emocional (aquesta inclosa com a matèria acadèmica dins les humanitats). Perquè les humanitats es poden complementar i no excloure amb la mecànica i els instruments com la tecnologia també ha de complementar i mai substituir; vist que a més que la terra, el treball i el capital com els principals factors de producció en l’economia, cal afegir altres factors productius com l’ecologia i l’anomenat ‘capital immaterial’, encarnat en la cultura i coneixements tècnics professionals i humanístics. Ans al contrari, com a la saga ‘Terminator’, les màquines acabaran guanyant, mentre la paraula ‘democràcia’ quedarà reduïda a una paraula sense més.
Toni Yus Piazuelo