Aquest matí.

Aquest matí, tot i que ha plogut molt durant la nit i m’hauria agradat que plogués mentre recorria la ruta que tenia pensada, he arribat a la Plaça del Carme i he començat a caminar amb el vent de cara.

Aquest matí, tot i que aquesta setmana he arrossegat molèsties als ronyons i, per extensió, a la zona lumbar, m’he hidratat de la manera que he considerat més correcta, he usat els bastons, com faig darrerament, per no carregar tant el cos.

Aquest matí, tot i que m’hauria agradat que el sol fes brillar una mica més els colors de les flors, de les plantes a la vora del camí i de les fulles dels arbres, he agraït els núvols que han temperat la calor que hauria fet.

Aquest matí, tot i que m’hauria agradat que no bufés, he agraït el vent que alenteix la marxa i fa més feixugues les pujades.

Aquest matí, tot i que és poc habitual que trobi gaire gent caminant o corrent, com jo, he agraït aquesta companyia inesperada i, fins i tot, una mica de conversa.

Aquest matí, tot i que gairebé tot ha sortit de manera diversa a com havia previst, he gaudit molt més del que  havia previst.

Perquè, si hagués dormit més, potser hauria hagut d’escurçar la caminada; si hagués plogut, potser no m’hauria sigut tan fàcil fer fotos; si no hagués tingut aquelles molèsties lumbars, hauria corregut més i caminat menys; si hagués fet sol i no hagués fet vent, la caminada hauria sigut menys plaent; si no m’hagués trobat les persones que m’he trobat, no hauria tingut el plaer de saludar i ser saludat.

I és que acceptar allò que ens passa i buscar-hi el costat bo, fa sentir menys l’esgotament físic i alimenta i enforteix la nostra ment. Per tot això i per més que espero anar trobant, veient i escoltant, gràcies, Vida!