Seria del tot injust, que dintre del centenari del Club Tennis Lleida, no aprofités l’ocasió per ressaltar el valor de l’esport i de l’amistat. Valors, en els que he crescut, madurat i format com a persona, durant els molts anys de soci del Club , fruit de les múltiples relacions familiars, personals, socials i esportives, generades entre les persones que he conegut dins d’aquesta entitat. Valors com l’esport, que ens ajuda a conèixer-nos millor a nosaltres mateixos, a expressar-nos i a desenvolupar-nos, en un entorn social, en el que es valora la salut , el benestar, l’amistat i es fomenta la personalitat. Mitjançant l’esport, s’aprenen habilitats que et serveixen per a la vida.
S’aprèn a desenvolupar pensaments positius i proactius, que serviran per aconseguir metes i objectius socials, laborals i familiars. En l’esport com en la vida ,només els que obliden els antagonismes, els desacords i les disputes, s’alliberen d’una càrrega emocional negativa i controlen millor el seu present. L’esport ens ajuda a superar frustracions i obstacles; L’esport es un joc que ens facilita l’aprenentatge.
Aquells nens, adolescents i adults que practiquen esport de forma regular, a més d’entrenar un hàbit de vida saludable, s’entrena en valors. L’esport es una activitat a on els límits personals ens els posem nosaltres mateixos; sense oblidar, que en un partit de tenis, més que lluitar contra el teu company contrincant, has de lluitar contra les teves pors i dubtes; que amb humilitat ,empatia, sacrifici, esforç ,capacitat de superació, esportivitat i perseverança, sempre s’aconsegueixen grans reptes.
L’exercici físic ,no és només una actitud simplement competitiva o lúdica, és sobretot , una activitat social. És un magnífic món, en el qual les persones es relacionen, propiciant un espai per al coneixement mutu entre diferents persones , basat en les relacions de confiança i amistat, que sempre estan per sobre de les lluites i pugnes diàries.
Gràcies a l’esport , he conegut en el Club , una gran quantitat de persones , a les quals els vull donar les gràcies, per la sort que he tingut de gaudir de la seva amistat. Una amistat sedimentada en molts anys de compartir confidències , secrets, experiències, hores d’esport, xerrades, trobades, menjars i una relació humana que personalment, m’ha produït moltes satisfaccions.
Vull tenir també un record especial a tots els meus amics socis de fa molts anys i que estan al voltant i inclús superen els 80 i alguns els 90 anys. Formen un grup d’amics especials i als que de forma simpàtica i desenfadada, els anomeno els meus » catedràtics», perquè durant anys m’han ensenyat les seves experiències, m’han aconsellat en moments decisius i m’han ajudat a prendre decisions importants en la meva vida.
Gràcies pels vostres consells i pel vostre afecte. Vosaltres feu gran el Club. Sou un exemple a seguir per les noves generacions. Un grup de persones unides per valors compartits, com la lleialtat incondicional, la sinceritat, la solidaritat i el compromís. Un grup d’amics rialler, amb sentit de l’humor, camaraderia ,però també molt competitiu en les pistes i amb molta rivalitat i sobre tot guanyador, però amb una rivalitat sana i sense perdre mai les formes.
Quan intento explicar amb orgull, fora de Lleida, que «aquests jovenets» continuen jugant a tennis quasi cada dia, a parelles i inclús partits individuals, o com en algun cas, com el L.Garcia (Paganini) que corre cada dia 15 km al matí i a la tarda , per completar la jornada ,encara necessita fer 2 hores més de gimnàs, no s´ho creu ningú. Us desitjo que pugueu continuar jugant moltíssims anys més.
Personalment, sempre els he admirat i apreciat, pels seus valors com esportistes, com a persones i amics. Vaig aprendre d’ells, una dita que m’ha ajudat molt «en la vida a vegades es guanya i a vegades s’aprèn; la paraula perdre no hauria d’existir en el vocabulari; tot són experiències , lliçons i reptes i si una persona considera que ha perdut o fracassat, ha d’aixecar-se i continuar lluitant. Les queixes i les reclamacions constants, són reaccions de les persones mediocres».
Gràcies per les vostres lliçons d’esportivitat, humilitat, prudència, respecte, sacrifici, responsabilitat, honestedat, honradesa, sacrifici i perseverança i tenacitat Gràcies a Jesús Serna i Dioni, Cortés, Escribá, A.Lopez, Ribas, A.Lacasa, M.Perez, Escuer, P.Mor,..i molts altres…sense oblidar-me de A.Carreño (CTBalaguer) que als seus 84 anys es campió de Catalunya i Espanya de veterans i ha guanyat diferents tornejos a nivell mundial. Aquestes persones només són un exemple d’un col·lectiu molt més ampli dintre del Club. Gràcies, amics/es, per la gran lliçó de vida que m’heu donat jugant a tennis.
Gràcies per ensenyar-me, que en tots els esports s’ha d’entrenar i força. Que l’esport és un entrenament per la vida. En el tenis o en qualsevol esport , no existeix la sort, però si la constància; en l’esport no existeix la casualitat, però si la disciplina; en el tenis com en qualsevol esport, més que la genètica, el que si existeix és el sacrifici, caràcter, la dedicació i l’esforç.
Me’n recordo d’una frase , d’autor desconegut que deia:» La suor s’eixuga, el cansament termina, però hi ha alguna cosa que mai desapareix: la satisfacció d’haver aconseguit tot el que ens proposem», i jo m’he proposat ser sempre amic vostre.
Jose Luis Solans Pueyo. President del Club Tennis Lleida