I un altre diumenge se’n va. En el magma amorf dels dies confinats, parlar de dilluns, dijous, diumenges o dimecres, perd gairebé tot el sentit. El calendari, les notícies a la ràdio i a la televisió ens van parlant de dates que canvien mentre dormim.
Durant el dia, poques coses canvien. La monotonia de les pantalles és aclaparadora, extenuant, angoixant, en molts moments. La calor dels darrers dies incrementava aquestes sensacions dificultant el descans nocturn.
Avui, però, cap a mig matí, un mantell tupid de plom ha cobert el cel. Era un núvol immens que s’havia empassat el sol encara brillant uns instants abans. I no ha calgut gaire estona més per a que comencés a ploure.
La pluja, aquesta aigua que m’encisa, em captiva, m’enamora quan, a poc a poc però amb insistència, cau i amara camps, camins i carrers i ho omple tot amb la seva suau melodia. En un anar i venir constant apareixia i desapareixia, com si volgués jugar a fet i amagar amb nosaltres.
Cap a mitja tarda, una idea anava agafant força dins meu. Avui havia d’aprofitar per sortir a córrer, convençut com estava de que, si plovia prou, els camins estarien més buits.
I així ha sigut. A les vuit, un plugim suau sonava com el tret de sortida d’una cursa matinal de diumenge. Les cames s’han posat en marxa, automàticament, en girar la cantonada i agafar el camí escollit. Un parel de persones buscaven caragols tranquil·lament. Era el moment ideal per fer-ho. No hi havia ningú més. He fet el recorregut que havia previst.
Diuen que plourà uns quants dies més, sense massa intensitat. Serà qüestió d’aprofitar-ho perquè, aquesta darrera setmana, veure grups de gent sense les prescriptives mesures de seguretat passejant, tots junts, xerrant animadament, com si no passés res, m’ha produït una sensació gens agradable. Ja hem passat pàgina? Ja hem canviat de “fase”? No tenim memòria? Ésser agosarat està bé moltes vegades, ho tinc clar, però jugar-nos literalment la pell per una estona de passeig …
Al maig, cada dia un raig, diuen. Doncs, amb cada raig, una suau cursa serà un bon complement, esperant temps millors.
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera