Padam, padam, padam … Je revois la ville en fête et en délire … Un, dos, tres … un, dos, tres … l’any comença a ritme de vals i els carrers bullen de gent que, ben arrenglerada, recorre els carrers de la ciutat acostant-se a la tercera festa d’aquests dies tan assenyalats, que acomiaden un any i en reben un altre.
Los reixos, com diem a Lleida, posaran la tercera pota a aquesta taula, al voltant de la qual ens retrobarem un cop més, per endrapar de tot i més durant unes quantes hores; sabem quan comencen aquests àpats però, ai,las!, no sabem mai quan acaben. I és que menjar i parlar són dos dels grans plaers de què gaudim sempre que podem.
Parlaríem menys si ens trobéssim més sovint? De ben segur que no, sempre tenim tantes coses per explicar … quan no és un nap és una col i, quan no, nap i col. Parlar, deixar anar allò que portem dins, allò que ens crema les entranyes de dolor, però també allò que ens fa bullir la sang i ens faria saltar i ballar hores i hores. Per què no parlem més? Per què callem i, erròniament, pensem que el silenci ens protegeix? A còpia d’anys de silenci ens hem fet esquerps en paraules. Ens han fet i hem fet mal amb paraules; ens hem tornat desconfiats quan, allò que hauríem de fer és, per gaudir de les paraules que donen vida, alegria i ànims, saber triar amb qui hem de parlar i quan. Deixar de banda algú amb qui no estem a gust ni hi volem parlar, no ens hauria d’angoixar, ans al contrari. Oi que d’allò que no ens agrada, no en mengem? Doncs, per què ens hem d’empassar una conversa amb qui no ens aporta res, si no neguit?
Triar és al nostre abast i ho fem, cada dia, manta vegades. Sempre hi ha haurà una orella per a cada boca, la qüestió està en saber-la trobar. Si ho sabem fer, i tot s’aprèn, serem més feliços, segur!
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera