Alcalde Larrosa: “El repte és fer l’últim salt de tanca, ser els candidats a Patrimoni Mundial de la UNESCO”

El director del Consorci del Turó de la Seu, Joan Baigol, i el director del projecte, Joan Reguant, per inscriure el conjunt a la llista de la UNESCO com a “bé cultural i conjunt monumental” entreguen al Paer en Cap el dossier definitiu

Dilluns vinent, la Paeria entregarà el projecte al Departament de Cultura de la Generalitat; el 6 de febrer l’alcalde viatjarà a Madrid per presentar el dossier al Govern espanyol i a personalitats rellevants de la política i la cultura

El Turó de la Seu Vella tanca el 2018 amb 100.006 visitants, un 17%  més que el 2017, una dada històrica

 SEU VELLA

El Paer en Cap de Lleida, Fèlix Larrosa, juntament amb la tinent d’alcalde Montse Parra, ha rebut avui, de mans del director del Consorci del Turó de la Seu Vella, Joan Baigol, i del director del projecte per al reconeixement mundial del conjunt, Joan Reguant, el dossier definitiu que es lliurarà la setmana vinent a la consellera de Cultura, Laura Borràs.

El Paer en cap ha valorat molt positivament la tasca de recerca i de preparació del dossier que s’ha fet per presentar la candidatura pel Turó de la Seu Vella en la categoria de Conjunt Monumental, i ha avançat que el proper 6 de febrer es farà una presentació a Madrid adreçada a personalitats rellevants de la cultura, dels mitjans de comunicació i de la política per “ fer lobby” i fer gran la candidatura de cara a la reunió del Consejo de Patrimonio, que és qui tria els projectes que passen a París, prevista per la propera primavera. “El repte és fer l’últim salt de tanca, ser els candidats. Seguirem treballant de valent”. 

L’alcalde ha destacat també que el dossier, més enllà de posar en valor l’encaix de la Seu Vella en la història i el seu valor patrimonial, té molt en compte també el sistema de gestió del conjunt monumental, amb aspectes importants com el Pla de Muralles, del qual en breu s’iniciaran algunes actuacions, l’Ordenança del Paisatge Urbà, que estableix escenaris de protecció, les 7 àrees d’innovació urbana al Centre Històric, el nou catàleg de Patrimoni o el Pla Estratègic de Cultura. 

El dossier fa una ‘fotografia precisa’ de la singularitat del Turó, de la Seu Vella i de la Suda, un conjunt monumental que, com es detalla al dossier ‘ il·lustra de manera excepcional com, al llarg de més de dos mil·lenis, des del segle V fins avui, coronant un reduït i complicat turó, s’han combinat civilitzacions, arquitectures, estils, funcions i usos, configurant un increïble conjunt monumental divers, eclèctic, cohesionat, insegregable i únic, en un lloc estratègic allunyat dels grans centres de poder peninsulars i europeus”.

El document definitiu de la candidatura lleidatana aplega de manera extensa i detallada tota l’argumentació històrica en què es fonamenta la petició que el Turó de la Seu Vella sigui inscrit com a bé cultural i conjunt monumental en el Patrimoni Mundial UNESCO. Una de les principals novetats que aporta el nou dossier és el canvi d’estratègia per posar en valor tot el conjunt monumental del Turó de la Seu Vella, que ara se centra en els criteris IV i VI que estableix la UNESCO. El criteri IV reconeix aquells monuments/espais que ofereixin un exemple eminent d’un tipus de construcció o de conjunt arquitectònic o tecnològic o de paisatge que il·lustri un període o diversos períodes significatius de la història humana. Per la seva banda, el criteri VI valora que el bé a reconèixer estigui directament o materialment associat a fets o tradicions vives, creences o obres artístiques o literàries que tinguin una significació universal excepcional.

Elements singulars i excepcionals 
El dossier remarca els diferents elements que constitueixen l’excepcionalitat, tant per l’extraordinari segment històric que il·lustren, sense discontinuïtats, com per la seva gran heterogeneïtat tipològica, estilística, constructiva, arquitectònica i escultòrica, del conjunt monumental: castell, catedral, església, fortificacions, pous de gel i restes arqueològiques. També ressalta la singular inserció del claustre en el conjunt catedralici “les seves extraordinàries dimensions, la seva sorprenent i espectacular tipologia (….) i la seva insòlita funcionalitat històrica, com a espai obert, accessible i inclusiu i absolutament diferent a qualsevol altre espai similar a la Península o Europa. També posa en valor com el turó ha condicionat “radicalment, al llarg de tota la història i en totes les seves èpoques, la morfologia urbana de tota una ciutat”.

Des del punt de vista dels esdeveniments històrics que hi han tingut lloc, la candidatura lleidatana posa en valor que el Turó ha acollit esdeveniments determinants per a la configuració actual d’Europa, “ des de la més important comunitat íbera del nord-est peninsular, amb els herois Indíbil i Mandoni al capdavant, el seu paper decisiu en el desenllaç de la campanya d’Hispània de César, passant pel seu protagonisme a l’Edat Mitjana o el paper estratègic que va jugar a l’ Edat Moderna durant les guerres entre exèrcits europeus fins als darrers episodis bèl·lics de la primera meitat del s. XX, on el Turó de la Seu Vella fou clau”.

En el camí per formar part del Patrimoni Mundial de la UNESCO, des del Consorci del Turó de la Seu Vella s’ha impulsat una anàlisi en profunditat de tots els moments històrics que han tingut lloc a la Seu Vella i que perduren avui en dia. Cal destacar les signatures del Pareatge d’Andorra, el 8 de setembre de 1278, i de la Querimònia d’Aran (1313) pel rei Pere II el Gran i pel rei Jaume II d’Aragó, respectivament. Aquests fets van suposar el naixement del Principat d’Andorra, d’una banda, i de l’altra, una singular realitat política i cultura en el cor dels Pirineus que ha arribat fins avui des de l’Edat Mitjana. Cal destacar també que el rei Pere el Cerimoniós, l’11 de setembre de 1380 va ordenar, des del Turó de la Seu Vella, destinar dotze ballesters per defensar el castell de Cetines, l’Acròpolis d’Atenes.

El dossier remarca així mateix que el Turó fou testimoni d’un llarg període de creació intel·lectual i científica vinculada a l’ Studium Generale , una de les primeres universitats europees, per on hi van passar destacats personatges històrics com el Papa Calixte III, Vicent Ferrer, Jaume Callís, conseller i advocat dels reis Martí l’Humà, Ferran I i Alfons el Magnànim, entre d’altres.

100.006 visitants, rècord històric 
La presentació del dossier definitiu de la candidatura coincideix amb una xifra històrica de visitants i usuaris al Turó de la Seu Vella durant el 2018, en què s’han superat els 100.000 visitants incrementant-se un 17 % respecte al 2017. Per mesos, cal destacar que el que ha enregistrat un major increment d’activitat respecte al 2017 ha estat el mes de març. El primer cop en què es va arribar als 100.000 visitants fou amb motiu de l’exposició “La Seu Vella, l’esplendor retrobada”, l’any 2003.

Calendari de la candidatura
Un cop finalitzat el dossier definitiu, la setmana vinent es presentarà al Departament de Cultura de la Generalitat i el proper 6 de febrer l’alcalde viatjarà a Madrid per presentar el dossier al Govern espanyol i a personalitats rellevants de la política i la cultura.

El Consejo del Patrimonio, que és qui fa la tria dels projectes que es presentaran davant la UNESCO a París l’any 2020, està previst que es reuneixi a la primavera. Lleida ja forma part de la llista indicativa del govern espanyol, integrada actualment per més de 30 monuments i espais.

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.