Anacoreta a la ciutat. La certesa intuïtiva. 

És el títol d’un llibre, presentat a l’IREL fa pocs dies, de Mn. Ramon Prat,-doctor en teologia, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i del IREL ( Institut Superior de Ciències Religioses de Lleida) del que va ser fundador i director durant més de 25 anys, ara jubilat -, 

Es tracta d’un llibre que convida al lector a dedicar un temps a fer silenci i aprofundir en el seu interior per trobar una esperança contemplativa, tant necessari en aquests temps de pandèmia en que ha quedat clara la nostra finitud i limitacions, creant-se angoixa vital, que cal superar, així com la necessitat d’aferrar-nos a quelcom que no ens falli.

Ramon Prat demostra que es pot viure al cor de la ciutat mantenint un espai de tranquil·litat, con si s’estigués en el desert, com els anacoretes, però no aïllat del món, sinó que aquest reforçament interior dugui a un compromís vers la justícia social i la veritat, passant a l’acció. 

Utilitza uns conceptes innovadors, comel de certesa intuïtiva, que és com un bon detectiu, busca provar la intuïció, o l’harmonia de contraris, que permet que realitats que semblen contràries puguin dialogar i complementar-se, com pluralisme i unitat. També el concepte de metaconsciència, fons d’autotranscèndencia que va més enllà del conscient, subconscient – inconscient de Freud. 

Té la certesa intuïtiva de la presència de Déu en la vida diària, basant-se en la raó i la fe pressentint la plenitud de la raó esdevinguda amor total obert a l’infinit, en harmonia de contraris que permetin “treure’s el barret davant Déu sense treure’s el cervell i el pensament independent”. 

Indica que el punt de diàleg entre la ciència, la filosofia i la teologia és posar la recerca del saber, amb humilitat, al servei de la persona. Aleshores sense barrejar mètodes, entre tots poden obrir camins nous de futur, de llibertat i d’esperança. 

Aquests i altres conceptes estan exposats mentre Ramon Prat va descrivint la seva evolució personal, tot vivint com anacoreta a la ciutat, constituint el llibre el seu testament espiritual, que escriu al final, continuació del seu llibre anterior “Record de Déu. Pelegrinatge a la recerca de l’infinit”, que és el seu testament teològic, on es defineix com aprenent i cercador de Déu. 

La presència de Déu en la vida té la seva font i el seu origen en la persona de Jesús de Natzaret, que acompanya l’aventura humana cap a la plenitud. No hi ha dilema entre Déu i el món, sinó que l’espai de Déu és el món. 

El llibre, que no és llarg,  és fàcil de llegir i ens indueix a pensar en la nostra vida i les nostres creences i reorientar-nos vers una vida més feliç, fonamentada en l’Amor i oberta als demés, especialment als marginats i exclosos, cercant la llibertat. 

Joan Viñas Salas.