La joia de l’amabilitat

Un e-mail que em enviar un bon amic acabava així: Que la joia ompli els teus dies i la pau les teves nits. Aquesta expressió tant amable, en el silenci del passat mes agost vora el mar en una tranquil·la població britànica anomenada Bognor Regis (West Sussex), m’ha fet reflexionat sobre la importància de l’amabilitat per poder gaudir de la  joia i de la  pau en la nostra vida personal i social

Aquesta reflexió a l’entorn de l’amabilitat m’ha suggerit el títol de l’article d’opinió que faig cada any a l’entorn de la Diada de l’11 de Setembre per aportar, des de la  meva perspectiva teològica, un gra de sorra en la recerca d’una solució a la conjuntura social, política i eclesial que vivim a Casa Nostra. He titulat l’article La joia de l’amabilitat.

La paraula amabilitat, avui no té massa bona premsa en la nostra societat. És cert que davant les injustícies hem de treure el geni i, costi el que costi, hem de reconstruir la veritat i la justícia; però ho podem fer des de l’elegància de l’amabilitat o des d’una agressivitat no continguda. Com a mostra d’aquestes dues actituds podem observar el llenguatge verbal i corporal ordinari de tots plegats i, especialment, el dels nostres dirigents polítics, econòmics, socials i religiosos.

Hi ha diverses objeccions en contra l’amabilitat. Uns diuen que no és eficaç en la transformació de la societat. Altres afirmen que mostra la pròpia feblesa davant dels altres. Uns altres diuen que cal ser agressiu, perquè la persona amable avui no és valorada. A més a més, afegeixen que l’amabilitat gairebé sempre és més una aparença formal que no pas una actitud autèntica i sincera.

Tanmateix, l’autèntica amabilitat crea serenitat en l’ambient, va desarmant l’agressivitat de l’adversari en no ésser tractat com un enemic, construeix ponts de diàleg i sovint és més crítica que no pas la duresa emocional. Per aquests motius, he afegit el terme joia al títol de l’article, perquè la paraula catalana joia uneix dos elements de gran vàlua: l’alegria i la d’un regal preuat. Aquesta crida a l’amabilitat és per a tothom, però encara és més urgent per als dirigents polítics, econòmics, socials i eclesials.

Per això, tornarem a participar en la Diada de l’11 de Setembre amb un compromís decidit de defensa dels drets humans individuals, dels drets socials, dels drets dels pobles i dels drets de Déu sobre la terra, puix que Déu és l’escut que protegeix la dignitat dels pobres i el dret de les futures generacions a gaudir d’una terra habitable. L’amabilitat és un signe de poder, és a dir, no és amable aquell que vol sinó aquell que pot. El Papa Francesc és una icona vivent d’aquesta amabilitat joiosa i poderosa.

Ens espera una llarga marxa per conduir a bon terme la conjuntura política present i per anar construint democràticament el nostre país. Ho hem de fer essent fidels a les nostres conviccions ètiques i polítiques, però també essent respectuosos amb les conviccions ètiques i polítiques dels altres. La joia de l’amabilitat ens pot ajudar força a seguir caminant amb fermesa i sense defallir, però al mateix temps, amb bon humor i eficàcia.

Que la joia ompli els nostres dies i la pau les nostres nits…

Ramon Prat i Pons