PER QUÈ UN CENTRE D’INTERPRETACIÓ DE LA GUERRA CIVIL ?

Sr. Director:

Doncs, senzillament per donar a conèixer els precedents històrics  que ens van dur a l’actual i mitificada Transició Política, farcida de silenci mitjançant una  Constitució adulterada per estar feta a mida de les elits que en tenien el control durant el Règim Franquista.

Cal tenir consciència històrica dels orígens de tot plegat perquè la gent comprengui l’impacte i les rèmores negatives que el seu desconeixement ha ocasionat sobre l’actual societat, estancada en un model caduc i caspós, i com a tal força reaccionari en tots els espais i àmbits d’un Regne d’Espanya obsessionat en la renúncia i dimissió de la seva pluralitat cultural i nacional, restant submergit en un nacionalisme identitari excloent del d’altres territoris perifèrics més o menys germans.

           De fet, ja fa segles que Espanya no es reconeix ni s’accepta tal com és. I com a vencedora no només de la Guerra Civil, ans també de la Dictadura i la Transició, porta ja 84 anys guanyant i no vol deixar-ho còrrer. I com a catalans, l’últim recurs per a trencar el model actual d’Estat no és altre que el Procés constituent envers la Independència.

A redós d’un Centre d’Interpretació es podran saber, per exemple, les injustícies i els crims comesos en el passat recent pel Franquisme, amb desenes de milers de torturats als camps de concentració, les comissaries i “cuartelillos” de tot Espanya al llarg de les dècades de 1940 fins a 1974, incloses les execucions de personatges significats com la de Lluís Companys el 1940, les de Grimau, Granados i Delgado el 1963, i de Puig Antich i Heinz Chea el 1974.  I és que com diu el periodista Jesús Alzamora “els vencedors de la Guerra Civil es van acarnissar contra els vençuts durant quaranta anys més, amb un odi i un esperit de revenja insòlits fins i tot per a una post-guerra civil”

Es tracta d’una eina per a sensibilitzar la societat sobre els horrors del passat i evitar en el futur que es repeteixin les violacions dels drets humans, alhora que són  també una mena d’expiació col·lectiva de caire emotiu i moral de les víctimes hagudes i llurs famílies. Un alliçonador instrument per a sembrar i expandir la pau, defugint de tot allò que ens separa i divideix a uns i altres davant els enfrontaments polítics, econòmics i/o socials, gaudin així de “la no violència” en una societat més justa i pacífica, desproveïda de conflictes bèl·lics.

Tampoc podem saltar-nos els espais culturals i educatius d’un Centre, qua han de permetre la informació directa i entenedora del personal a través de l’accessibilitat fàcil dels visitants de qualsevol edat als mitjans multimèdia escaients (video, audio, animació), // o amb exposicions interactives i didàctiques que incloguin documents, cartografia, fotografies o bé objectes relacionats amb la Guerra Civil i que són part del nostre patrimoni cultural, // afegint-hi l’accès a la consulta de llibres i fitxers valent-se d’una biblioteca oberta i especialitzada en les distintes temàtiques històriques sobre la II República en la preguerra (1931), la Guerra Civil (1936), la Dictadura Franquista (1939), la Segona Guerra Mundial (1940), i la Transició i Monarquia imposades pel “atado i bien atado” dictador Franco (1978), com a factors clau per a ús d’investigadors i universitaris que n’hagin d’aprofundir coneixements.

Igualment no hi podran faltar els tallers d’activitats pràctiques, com son les visites guiades, conferències i taules rodones en indrets a l’entorn de víctimes de la Guerra Civil, on els fets reals que tingueren lloc són explicitats per testimonis sobrevivents i exhibint objectes i materials de l’època.

          I fins aquí tot el que se m’ha ocorregut al respecte davant l’apertura esperada i imprescindible d’un Centre d’Interpretació de la Guerra Civil a la ciutat de Lleida, oportunitat única al servei de tots els interessats per conèixer de ben a prop els episodis de la història d’Espanya que han impactat sobre la població catalana en aquests darrers 92 anys.

Santiago Suñol i Molina