RESUM 2018: Relleu als governs amb la vista posada al judici pel procés

L'esclat del moviment feminista, la crisi migratòria i conflictes de taxistes i metges marquen un any de protestes al carrer

ACN Barcelona .- El 2018 acaba amb dos nous governs al Palau de la Generalitat i la Moncloa. La investidura de Quim Torra va donar pas a un nou Govern, format per JxCat i ERC, que va posar fi a l’aplicació del 155.

La moció de censura a Mariano Rajoy va portar Pedro Sánchez a la Moncloa amb el suport dels independentistes catalans. Els dos executius han mantingut la vista posada al Suprem, que ha culminat la instrucció de la causa del procés que manté 9 líders independentistes a la presó.

L’esclat del moviment feminista, conflictes laborals de taxistes o metges, la crisi dels refugiats i els menors estrangers no acompanyats o el Brexit també han marcat un any que resumim en 25 moments.

15 de gener: L’Audiència de Barcelona fa pública la sentència del ‘cas Palau’: 9 anys i 8 mesos de presó per a Fèlix Millet, 7,5 anys per a Jordi Montull, 4 anys i 5 mesos per a Daniel Osácar i 4,5 anys per a Gemma Montull. CDC, condemnada a retornar 6,6 MEUR. Millet i Montull ingressen a presó el 5 de febrer però en surten dies més tard després de pagar una fiança, a l’espera de la sentència ferma del Tribunal Suprem.

21 de febrer: Ifema retira d’ARCO l’obra ‘Presos polítics a l’Espanya contemporània’ de Santiago Sierra. L’obra recollia els rostres pixelats d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart entre altres presos com els joves d’Alsasua o els titellaires de Madrid. L’empresari Tatxo Benet, soci de Mediapro, l’adquireix i decideix exposar-la al Museu de Lleida, convulsionat encara per la sortida de les obres de Sixena. 

8 de març: Vaga feminista. Sota el lema ‘Ens aturem per canviar-ho tot’, milers de persones van manifestar-se a Barcelona i a altres punts del territori per lluitar per la igualtat de gènere i contra la bretxa salarial, el sostre de vidre i les violències masclistes. El 26 d’abril, l’Audiència de Navarra condemna als membres de ‘la Manada’ a nou anys de presó però conclou que els fets van ser un delicte d’abús sexual i no violació en grup. El feminisme torna a fer sentir la seva indignació al carrer.

15 de març: La monarquia espanyola assoleix nivells mínims històrics de popularitat a Catalunya. La indignació amb la corona i el rei Felip VI es mostra en moments com el protagonitzat pels concentrats que cremen fotos del monarca en la concentració a la caserna de la Guardia Civil de Barcelona per celebrar que Estrasburg va determinar que fer-ho s’emparava en la llibertat d’expressió i no era punible. Durant l’any, Felip VI ha estat rebut en diverses ocasions per manifestacions contra la Casa Reial. 

30 d’abril: Apareixen pintades a l’IES Palau de Sant Andreu de la Barca contra els nou professors denunciats per la Fiscalia per delictes d’odi contra la Guàrdia Civil presumptament per haver fet comentaris a l’aula després de l’1-O, en un centre amb nombrosos alumnes que són fills d’agents del cos. El jutge de Martorell va acceptar a tràmit quatre dels casos i n’arxiva els altres cinc. A l’institut, una trentena de professors van demanar a Ensenyament el trasllat a un altre centre.

14 de maig: El Parlament escull, amb el suport dels partits independentistes, Quim Torra com a president de la Generalitat sis mesos després de les eleccions. Poc després pren possessió en l’acte més auster de la història, i conforma el seu Govern, de coalició amb ERC. 

24 de maig: Venç el termini perquè Valtònyc ingressés en un centre penitenciari de l’Estat. El raper, condemnat a tres anys i mig pels delictes d’enaltiment del terrorisme, injúries a la Corona i amenaces pel contingut de les seves cançons, marxa a Bèlgica i l’Audiència Nacional dicta una ordre de recerca internacional. El jutjat de Gant rebutja al setembre l’extradició de Valtònyc al·legant que es tracta d’un cas de llibertat d’expressió i, dos mesos més tard, el Tribunal d’Apel·lació evita pronunciar-se a l’espera d’una consulta a Luxemburg, ajornant el cas fins el 22 de gener. 

1 de juny: Pedro Sánchez guanya la moció de censura contra Mariano Rajoy, la primera de la democràcia en tenir aquest resultat. Canvi de color a la Moncloa i primer govern espanyol amb més dones que homes. 

13 de juny: L’Audiència de Palma notifica a l’exduc de Palma, Iñaki Urdangarin, que ha d’ingressar a presó per complir els 5 anys i 10 mesos de condemna pel ‘cas Nóos’. El 18 de juny, ingressa a la presó de Brieva (Àvila), per complir la pena per malversació, prevaricació, fra a l’administació, delicte fiscal i tràfic d’influències. El seu exsoci, Diego Torres, compleix pena a Brians 2.

9 de juliol: Primera reunió entre Pedro Sánchez i Quim Torra a la Moncloa. Escenifica el nou estat de relacions entre els dos governs, el retorn de les relacions internacionals i una voluntat manifesta de diàleg. Amb tot, les relacions entre els dos executius han passat durant l’any per daltabaixos notables que han posat en crisi el clima de diàleg. 

28 juliol: L’expresident Carles Puigdemont torna a Waterloo el 28 de juliol, després de passar quatre mesos a Alemanya, on va ser empresonat 12 dies mentre es decidia sobre la seva ordre d’extradició. El tribunal alemany havia rebutjat l’euroordre per rebel·lió, i Bèlgica també tomba la petició d’extradir Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig. A Escòcia, els jutges ni tan sols tenen marge per valorar el cas perquè Llarena retira totes les peticions d’extradició el 19 de juliol.

31 de juliol: Un grup de taxistes juga a cartes enmig de la Gran Via. Els taxistes van convocar vaga el 25 i el 26 de juliol i l’aturada es va convertir en indefinida a partir del 27, dia en què van ocupar la Gran Via de Barcelona. S’hi van estar fins a l’1 d’agost, després que el govern espanyol es comprometés a aprovar un decret per garantir una llicència de VTC per a cada 30 de taxi i anunciés que les competències de les VTC passarien a les autonomies. 

29 d’agost: Els líders de Ciutadans, Albert Rivera i Inés Arrimadas retiren llaços grocs de la Rambla d’Àngel Guimerà d’Alella. La col·locació i retirada d’aquests símbols que reclamen la llibertat dels presos independentistes ha generat tensió, algun enfrontament i manifestacions en favor i en contra de permetre que l’espai públic pugui acollir els llaços. 

11 de setembre: Manifestació independentista de la Diada a la Diagonal. Tot i la tensió viscuda al carrer durant l’any en diversos episodis, la convocatòria més gran del 2018 continua sent la que les entitats sobiranistes van celebrar per l’Onze de Setembre. Com cada any, cap incident ni element de tensió va col·lar-se a la manifestació. 

23 de setembre: Menors estrangers no acompanyats (Mena) passen la nit a les comissaries dels Mossos d’Esquadra. El Govern preveu que al llarg d’aquest any han arribat a Catalunya 3.500 joves sense referents familiar, una xifra que ha posat al límit el sistema de protecció. Aquest any també ha contingut la crisi de refugiats. El 4 de juliol, un vaixell d’Open Arms va arribar al Port de Barcelona amb 60 immigrants rescatats a les costes de Líbia.

1 d’octubre: Uns manifestants intentant ocupar el Parlament per l’1-O. El primer aniversari de l’1-O porta al carrer a milers de persones a tota Catalunya, molts d’ells convocats pels CDR. Una de les manifestacions de Barcelona acaba al Parlament, on part dels concentrats intenten entrar per la força a l’edifici. La polèmica que va causar aquest fet i el dispositiu de seguretat que envoltava la convocatòria va portar cua política durant mesos. 

10 d’octubre: El Tribunal de Comptes jutja Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau, Francesc Homs i sis acusats més per organitzar el 9-N. Al novembre, els condemna a retornar 4,9 MEUR a la Generalitat pel procés participatiu del 2014. Mentrestant, el 17 de desembre Tribunal Suprem rebaixa les penes d’inhabilitació: 1 any i un mes per a Mas, 9 mesos per a Ortega i 6 mesos per a Rigau.

12 de novembre: Els bancs comencen a pagar l’impost de les hipoteques, després que el govern espanyol aprovés un decret perquè així fos. La decisió de l’executiu de Pedro Sánchez arribava després dels successius canvis de criteri del Tribunal Suprem: al febrer va sentenciar que l’impost l’havia de pagar el client; a finals d’octubre va determinar que havia de ser el banc qui l’assumís i els dies 5 i 6 de novembre l’alt tribunal va convocar un ple en què 15 magistrats van votar a favor que el pagués el client i 13, el banc.

15 de novembre: La pluja provoca estralls en un carrer de Santa Bàrbara al Montsià. Un any molt plujós ha provocat greus inundacions en diversos punts del país, com ara al Ripollès el 15 d’octubre o a Girona a finals de novembre, on va haver una víctima mortal.

16 de novembre: Rosalía s’ha convertit en el fenomen musical de l’any. La cançó ‘Malamente’ es fa un lloc al palmarès dels Grammy Llatins 2018, on rep el guardó a millor cançó alternativa i millor fusió/interpretació. La cantant catalana ha publicat aquest any el seu segon disc, ‘El mal querer’, ha guanyat el Music Moves Europe Talent a la categoria RnR/Urban i està nominada als premis BBC Sound 2019. 

25 novembre: Les negociacions per la sortida del Regne Unit de la Unió Europea entren en el tram final, i els 27 i el govern britànic signen un acord el 25 de novembre. La primera ministra Theresa May supera una moció de censura del seu propi partit, però encara no té garantida l’aprovació del text a la Cambra dels Comuns. 

28 de novembre: Una metgessa de l’atenció primària de l’ICS protesta davant del Parlament en el tercer dia dels quatre que va fer el col·lectiu per demanar millores. La vaga es desconvoca un dia abans del previst després d’un acord entre Salut i el sindicat convocant, Metges de Catalunya. La sanitat concertada, tant primària com hospitals, van fer cinc dies de vaga la mateixa setmana. 

1 de desembre: Una fotografia mostra per primer cop 7 dels 9 líders independentistes presos al centre penitenciari de Lledoners, on van ser traslladats al juliol procedents de presons madrilenyes. A l’octubre, el jutge Pablo Llarena va obrir judici oral per a 18 processats pel procés, i el 2 de novembre les acusacions van presentar les seves peticions de pena. La fiscalia manté la rebel·lió i demana 25 anys a Junqueras, 15 a Sànchez, Cuixart i Forcadell, i 16 a la resta de presos. Quatre dels presos, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn han protagonitzat una vaga de fam que ha durat entre 17 i 20 dies. El judici arribarà a principis del 2019.

2 de desembre: El partit d’extrema dreta Vox va guanyar 12 escons al parlament andalús. L’ascens de la ultradreta a Espanya situa l’Estat en línia amb altres països europeus on també pugen les formacions populistes i d’extrema dreta com França, Holanda, Itàlia, Suècia o Àustria. La Unió Europea manté la seva intenció de fer un pols als ultres, però durant la segona meitat del 2018 la ultradreta austríaca presideix la UE amb els populars europeus. 

21 de desembre: La celebració d’un Consell de Ministres a Barcelona ve precedida de la segona reunió Torra-Sánchez. La presència del govern espanyol a la Llotja de Mar provoca protestes al carrer, amb un tretze de detinguts, i talls de carreteres per part dels CDR. El govern espanyol aprova el canvi de nom de l’aeroport del Prat i una “declaració de reparació” simbòlica al president Lluís Companys

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.