1 d’octubre: la repressió no s’atura, 4 anys després

Aquest divendres 1 d’octubre commemorem el 4t aniversari del Referèndum per la independència de Catalunya del 2017 i, des de llavors, hem hagut de patir de manera incansable i inexorable la fúria repressiva d’aquells que tenen la por de perdre tots els privilegis personals, laborals, econòmics i socials que van heretar d’una dictadura i que els van ser referendats pel règim, suposadament democràtic, del 1978.

Han estat anys de persecucions judicials, de repressió i de vulneració dels drets fonamentals –incloent-hi tots aquells que reconeix la inamovible Constitució Espanyola- a tots els nivells: des del Govern de la Generalitat, a les meses del Parlament, a càrrecs de l’administració, a alcaldes i alcaldesses de tots els municipis de Catalunya, a ciutadans i ciutadanes anònims als quals s’ha jutjat i se’ls jutja sense respectar els seus drets o posant en dubte la seva presumpció d’innocència. Se’ls persegueix únicament per defensar unes idees i propostes polítiques, del tot legítimes.

L’estat espanyol, estigui governat pel uns o altres, ha renunciat sempre de manera continuada a resoldre, des de la negociació i el diàleg, el que és un conflicte polític entre Catalunya i Espanya i ha escollit la judicialització com a única manera de solucionar-lo; molts cops posant en entredit davant de la comunitat internacional el seu sistema judicial, com en el cas de les euro ordres restablertes amb traïdoria, premeditació i nocturnitat de fa ben just una setmana.

És evident que això no ajuda gens al procés de resolució del conflicte polític. No contribueix a generar les condicions que afavoreixen la confiança entre les parts. El primer pas era i és que s’acabi la repressió. És per això que exigim que es retirin les ordres de detenció contra les persones exiliades i imputades per motius polítics. És per això que demanem l’Amnistia!

Què més necessita l’estat espanyol per adonar-se que aquesta manera d’actuar va en contra dels drets més fonamentals? A part de la majoria inapel·lable de l’independentisme a les darreres eleccions al Parlament, quantes proves més necessita per adonar-se que la repressió no acabarà amb els anhels de milions de persones que només demanen decidir el seu futur exercint, únicament, el seu dret a vot?

En els seus més 90 anys d’història, Esquerra Republicana de Catalunya sempre ha tingut molt clar el seu objectiu polític i aquest no és cap altre, per molt que alguns el vulguin enterbolir, que l’alliberament nacional de Catalunya des del diàleg, la perseverança i la suma de més ciutadans i ciutadanes del nostre país a les nostres aspiracions. És per això que exigim el final de la persecució política i de la repressió i que no descansarem fins acabar amb totes les causes obertes i fer tornar a tots els exiliats i les exiliades lliures. 

Com molt ha dit, darrerament, el nostre Molt Honorable president Pere Aragonés: “la repressió només s’aturarà amb amnistia, autodeterminació i independència”.

Miquel Serra i Montserrat Fornells. President i Secretària General de la Federació Regional de Lleida d’Esquerra Republicana de Catalunya.