VIGILEU A QUI COMPREU OBRES D’ART O D’ON LES SALVEU…

…perquè us poden tractar de lladres, no solament per part de polítics si no directa o indirectament pels tribunals de justícia espanyols i fins i tot per altes instàncies del Vaticà via decrets, perquè si haguessin emès sentències haurien d’haver escoltat totes les parts i per la resolució que tenien prefigurada se’ls hagués vist massa la maniobra.

A més de polítics també hi va haver instigadors eclesiàstics en tota l’operació i no sol de part d’algun prevere mal informat si no d’altes jerarquies de l’església com ara bisbes. Tot i que respecte al trencament del Bisbat de Lleida les altes instàncies vaticanes a Espanya van sentenciar que no es produiria cap més trencament polític de bisbats com va ser el nostre…

I és que sempre plou sobre mullat i aquí, com de costum, només ho fa a un costat de la plaça. O ens fan jugar amb cartes marcades o és que els tribunals són de l’altra banda, com passa en alguns partits de futbol. Malgrat precedents jurídics en sentit contrari, quan el tema afecta a alguns indrets molt concrets de la península es produeixen canvis de  jurisprudència, sentències diferents, o decisions contràries a les habituals: Dama d’Elx, quadre del Guernica, béns comprats i intercanviats per Catalunya, o dipositats indefinidament per les monges de Sixena al MNAC. Tampoc no s’accepta la usucapió cosa que sí es va consentir a Andalusia: imatges d’una ordre militar dipositades notarialment com a dipòsit a una confraria d’andalusia però malgrat això els Tribunals van decidir que se’ls podia quedar pel transcurs del temps… (usucapió)

I encara que una sentència ens va ser favorable, a la pràctica tampoc s’acabà d’acomplir, com és el cas dels papers espoliats a Catalunya per la dictadura franquista i dipositats a Salamanca. «Justo derecho de conquista» ho va qualificar un altre gallec il·lustre en un míting a la Plaza Mayor de Salamanca, el Gonzalo Torrente Ballester.

I ja no diguem el violent episodi de l’assalt militar al Museu de Lleida l’11 de desembre de 2017 de la mà de 80 guàrdies civils armats i amb uniforme, vehicles i un helicòpter, per acomplir una sentència provisional del jutjat de Barbastro en virtut del 155, fet que va despertar força neguit a Europa pel precedent quan les recomanacions de les institucions museístiques internacionals disposen no desmantellar museus i menys els legalment constituïts com el de Lleida, i en el nostre cas després d’haver-se anul·lat prèviament els documents legals de compra!

Per últim, i de moment, l’episodi de la sentència contrària al Museu Nacional d’Art de Catalunya que el condemna a traslladar les delicades pintures murals de la sala capitular de Sixena, prescindint de les conseqüències que se’n poder derivar, tot i que el Monestir de Sixena té escampats béns mobles en diferents llocs com ara a Madrid que no són objecte de cap reclamació!!!

JOSEP M. CURRIÀ