Unrecord, un videojoc tan real, que no sembla un joc

Dubtar que una imatge suposadament real sigui, en realitat, generada per ordinador, és una cosa que hem vist ja unes quantes vegades, especialment des de la popularització d’eines d’intel·ligència artificial com ara Dall·E o Stable Diffusion, però el contrari, és a dir, que una imatge correspon a la realitat quan s’afirma que ha estat generada per ordinador, sembla una cosa nova.

I el culpable d’això no és un altre que el motor gràfic Unreal Engine 5, el qual es troba darrere de creacions tan realistes com The Matrix Awakens, o el metavers Cornerstone, als quals ofereix uns gràfics que res tenen a envejar a la realitat.

Tal com expliquen alguns mitjans de comunicació en línia, la publicació d’un tràiler amb retalls de l’experiència de joc (en anglès: gameplay) ha portat a no pocs internautes a acusar els desenvolupadors de voler colar un fake al videojoc… és a dir, imatges reals com si fos generada per ordinador.

Sí, realment és un embolic conceptual, però és fàcil d’entendre si pensem com el que he escrit al principi de l’article: aquí no es tracta que la falsificació sigui el joc, ja que aquest el genera l’ordinador, sinó que són uns gràfics tan realistes, que moltes persones han pensat que era impossible que es tractés de gràfics generats per ordinador, i havia de ser un vídeo d’escenes reals, retocat a posteriori perquè sembli un videojoc.

El vídeo de la discòrdia podem veure’l aquí.

Fins a tal punt ha generat polèmica el metratge que Alexandre Spindler, codirector de l’estudi Drama, responsable del desenvolupament d’Unrecord, ha decidit sortir en defensa de la seva creació a Twitter, mostrant com aquest joc funcionava durant el desenvolupament del motor Unreal 5.

Aquest tipus de demostracions amb una imatge sintetitzada, però de tal qualitat que semblen reals són cada dia més habituals i estan més presents. Per exemple, en l’últim Mobile World Congress, es va poder veure una simulació de conducció per a demostrar l’aparcament autònom, realitzada amb una fidelitat a la realitat i detallisme tals, que a primera impressió, semblava un vídeo d’un entorn de conducció real.