SOCIETAT  DES  BÀRBARS

Aquestes paraules de Jesús serveixen per diagnosticar la salut o la malaltia de la societat actual: “Estimaràs el Senyor el teu Déu amb tot el teu cor i amb tota la teva ànima i amb tota la teva força i  amb tota la teva ment, i el teu proïsme com a tu mateix” (Lluc 10: 27). Són l’antídot contra el virus de l’individualisme propagat pel capitalisme.

Creiem que pertanyem a una societat civilitzada perquè hem assolit gairebé el cent per cent d’escolarització i un nombre d’universitaris mai vist. Aquesta societat tan educada, no deixa de ser una societat bàrbara com ho demostra el comportament de molts dels seus ciutadans.

Javier Marias en el seu escrit “Quelcom de malaltís sí que hi és” cita l’escriptora George Eliot, pseudònim de Mary Ann Evans (1819 – 1880). Ens separen 140 anys de la seva mort. El que va escriure en aquella època  ho tornaria a escriure si visqués avui. Ben segur que  ho faria sense canviar ni una coma ni un punt. Així ho redacta: “El Bàrbar o Bèstia ho és aquell a qui li són indiferents tots els assumptes socials, tota la vida pública en tant que oposada als interessos egoistes i particulars, li manca afecció envers els esdeveniments polítics i socials llevat si afecten a la seva pròpia comoditat i prosperitat, li proporcionarien matèria de diversió o una oportunitat per a satisfer la seva vanitat. Està mancat de credo social o polític, però és sempre de l’opinió que en el moment sigui la més convenient. Sempre és amb la majoria, i és el principal element d’irracionalitat i estupidesa quan al públic li toca discernir…la Bèstia és la personificació de l’esperit que ho jutja tot des d’una perspectiva més baixa de l’exigida per qualsevol qüestió, que jutja els assumptes de la comunitat des d’una perspectiva egoista o purament personal, i jutja els de la nació des del punt de vista del seu campanar, i no dubta en mesurar els mèrits de l’univers des de la seva humana subjectivitat”

Javier Marias  comenta les paraules de George Eliot d’aquesta manera: “La pertinència d’aquesta citació no requereix explicació al meu parer. Podria posar noms propis als incomptables “Bàrbars” o “Bèsties” que avui pul·lulen per Espanya i arreu en el sentit d’Eliot, està clar. Però serà tasca interminable que ens deprimiria més del que ja estem, perquè entre aquests noms s’hi trobarien  la majoria dels Presidents, Vicepresidents, ministres, polítics de qualsevol signe, empresaris, banquers i fins i tot no pocs intel·lectuals i opinants. Lo pitjor, amb tot, és que si un hom mira al seu voltants (no diguem les xarxes socials), comprovarà que hi ha massa gent sense responsabilitat de poder respon també a la descripció sobre tot el que es refereix a “…és sempre de l’opinió que en el moment que sigui més convenient, sempre estarà amb la majoria”.

Anem al carrer on la brutalitat es mostra gairebé amb la seva màxima expressió. Què hi veiem? Manifestants que volen canviar la injustícia social cremant contenidors i cotxes, trencant vidres dels aparadors, violència policial desmesurada, violència de gènere, pedofília, okupes que s’apoderen d’habitacles aliens…La insatisfacció social és el resultat de no tenir en compte el text bíblic que encapçala aquest escrit. L’home natural és un “Bàrbar” o una “Bèstia” encara que no ho manifesti amb tota la seva virulència, però l’esperit barbar o bestial s’hi amaga en la seva ànima,  perquè la misericòrdia divina frena les seves baixes passions. Si no fos així el món es convertiria  en un autèntic infern. Això no treu que el que diu el profeta Jeremies sobre la naturalesa humana no sigui encertada: “¿Pot un etíop canviar la seva pell o un lleopard les seves taques? Tampoc  vosaltres  podeu fer el bé, vosaltres que esteu acostumats a fer el mal” (Jeremies 13: 23).

La màxima expressió de l’amor de Déu vers l’home la va manifestar donant el seu Fill únic a morir a la creu per nosaltres pecadors. La fe en el Nom de Jesús converteix el “Bàrbar” o la “Bèstia” en una nova criatura. El que havíem sigut abans de la conversió a Crist és cosa del passat. El “Bàrbar” o la “Bèstia” que érem, Crist ens converteix en pacificadors gràcies a l’amor que Déu ha vessat en els nostres cors. La fe en Jesús transforma l’esperit bàrbar o bestial que tants danys ocasiona. L’amor de Déu porta a desitjar estimar el proïsme, sigui quin sigui el proïsme com a un mateix. Una societat malaltissa com ho és la nostra necessita urgentment que més persones siguin guiades per l’amor de Déu perquè recuperi la salut. 

Octavi Pereña i Cortina