Sí a la pau, sí a la vida!

  No a l’OTAN. Les guerres maten. Les armes no porten pau. La pau és vida. El silenci, davant del panorama global actual, és una forma de complicitat. Aquestes idees no són eslògans buits, sinó crits que tornen a sentir-se als carrers de moltes ciutats del món, també a Lleida.

Des de les mobilitzacions massives contra la guerra de l’Iraq, l’any 2003, han passat 22 anys. Malauradament, avui ens veiem de nou amb la necessitat de sortir al carrer. Per què? Per l’escalada de conflictes armats arreu del món i les seves conseqüències devastadores per a la població civil. A Gaza, des de l’octubre de 2023, la situació s’ha convertit en una catàstrofe humanitària. A això s’hi suma la invasió de colons a Cisjordània, l’ofensiva al Líban, la guerra a Ucraïna, els conflictes amb morts a Myanmar, al Iemen, a Etiòpia, al Sudan, al Sahel, al Sàhara Occidental, a l’Afganistan i a molts altres punts calents del planeta.

Les preguntes clau són: per què passa tot això? I per què no s’atura? Molts assenyalen la incapacitat —o directament la connivència— de les elits polítiques amb els grans interessos econòmics globals: fons d’inversió internacionals, conglomerats financers i asseguradores que, en la seva cursa insaciable per augmentar beneficis, promouen un model de societat que sacrifica drets, democràcia i vides humanes.

La resposta de la Unió Europea davant d’aquest escenari ha estat clara: incrementar la despesa militar. De l’objectiu inicial del 2% del PIB, s’ha passat a proposar el 3%, i ja es parla fins i tot del 5%. Una rapidesa que contrasta amb la lentitud i manca de voluntat mostrada durant la crisi del 2008, provocada per l’avarícia del sistema financer. Llavors, milers de famílies van perdre les seves llars i negocis sense cap suport públic, mentre els estats sí van mobilitzar recursos per rescatar les entitats bancàries.

Apostar pel rearmament no implica més seguretat. De fet, pot incrementar la tensió geopolítica —especialment amb Rússia— i augmentar el risc de confrontacions. A escala interna, aquesta priorització implica reduir partides socials fonamentals com l’educació, la sanitat, l’habitatge o les pensions. Tot plegat afecta directament el dia a dia de les famílies, genera malestar i frustració, i crea el brou de cultiu ideal per a l’auge de l’extrema dreta i l’autoritarisme.

Quan augmenta la despesa militar, disminueix el benestar de la població. I per evitar les protestes, es retallen drets civils i llibertats. No podem normalitzar aquest rumb. El planeta disposa de recursos suficients perquè tothom pugui viure amb dignitat. La política hauria de garantir precisament això: vida, justícia i pau.

Per aquesta raó, des de la Campanya Aturem les Guerres  estem recollint signatures per demanar que el Ple de l’Ajuntament de Lleida, al mes de juny, es pronunciï en contra d’aquesta escalada armamentista.

No més armes. No més morts. Sí a la pau. Sí a la vida.

Campanya Aturem Les Guerres Lleida.