La lluita ideològica que es manté respecte el concepte Espanya  pot acabar sent un drama si en la confrontació no es fa servir el seny. El sectarisme és el que provoca la confrontació. Sectarisme ve de secta, conjunt de persones que professen una religió que s’aparten de la que es practica majoritàriament. En política, els partits es comporten com sectes. Cadascun d’ells te un concepte distint respecte al concepte nació. Cap dels diversos partits polítics posseeix la veritat absoluta al respecte. Malauradament cadascun d’ells considera que  la seva part de veritat  s’ha de defendre a capa i espasa. Jaume, l’escriptor sagrat fa diana en escriure: “¿D’on venen les guerres i les lluites entre vosaltres?  ¿No venen d’això, dels vostres plaers que combaten en els vostres membres? Cobegeu, i no teniu, demaneu, i no rebeu, perquè demaneu malament, per malgastar-ho en  els vostres plaers” (Jaume 4: 1-3). El sectarisme polític, com qualsevol altre, és d’índole espiritual. És en aquest àmbit on s’ha d’anar a buscar la solució.

El sectarisme és tant o més contagiós que el Covid-19. Infecta les multituds anul·lant el seu sentit crític. Els converteix en ovelles conduïdes dòcilment a l’escorxador. El més greu del cas és que aquestes ovelles a les que se’ls robat el sentit crític es converteixen en transmissors del virus de l’odi. Això pot ser una de les causes perquè un personatge tan fosc com Donald Trump hagi aconseguit en les eleccions del 2020 dotze milions més de vots que en el 2016. Es necessita molt seny perquè el sectarisme polític perillós ens porti a una situació en que tots sense excepció en sortirem perdedors. 

El sectarisme polític extremista idealitza el concepte Pàtria, Nació i l’objectiva al voltant d’un símbol: la bandera. Idealitza un drap de diversos colors fins l’extrem de divinitzar-lo. Aquest déu no és el Pare de nostre Senyor Jesucrist que és Déu d’amor. S’utilitza la bandera per sembrar odi en els cors del qui la besen amb devoció contra els qui no pensen el mateix. El salmista intenta obrir-nos els ulls perquè no divinitzem el concepte Pàtria i la bandera, el símbol que l’objectiva. “Alça’t Senyor, que no prevalgui l’home, que les nacions siguin jutjades davant teu. Fica’ls por, Senyor, que les nacions sàpiguen que són només homes mortals” (Salm 9: 19,20). Segons el salmista el concepte pàtria és una entelèquia, és una cosa imaginària i perfecta que no té realitat objectiva. És dir, li sobra la confrontació per defendre una cosa que no existeix. “Hi ha un camí que sembla recte a l’home.: Però el seu final són camins de mort” (Proverbis 16: 25). L’orgull que envaeix els cors dels nacionalistes extremistes és un mal conseller a l’hora de prendre decisions d’Estat que haurien d’anar a buscar el bé comú sense excloure ningú. A causa que el sectarisme polític que comentem és d’origen espiritual no rep la benedicció de Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist  que sent  amor no pot aprovar que s’empri el seu Nom per fomentar l’odi.

Bernard Shaw va declarar: “Mai existirà un món tranquil fins que no s’extermini el patriotisme de la raça humana”. Penso que aquesta afirmació se l’hauria de matissar. El patriotisme assenyat, no excloent, que respecte les opinions d’altri i que desitja que les pròpies siguin també respectades, és enriquidor i beneficiós per les nacions que l’accepten i s’esforcen per promoure’l.  JA que la veritat absoluta no és patrimoni de cap partit. Tots són curts de vista. l’harmònica col·laboració dels diversos punts de vista ajuda a veure amb més claredat i profunditat la problemàtica i ajudarà a trobar la solució més beneficiosa pel conjunt de la població.

La presa precipitada de decisions per tal de destruir l’adversari polític  fa que sovint s’hagi de fer marxa enrere. La precipitació en el parlar fa que la gent vegi els polítics com pallassos que no fan riure amb les seves pallassades perquè tenen conseqüències molt perilloses. 

Indiscutiblement s’ha d’estimar la terra on un hom ha nascut i que ha forjat la seva identitat. Estimar la terra on un ha nascut no ha d’excloure ningú que vulgui viure en ella. Es requereix un requisit que el nou vingut accepti i defensi les peculiaritats de la terra que li dóna aixopluc. Amb l’acceptació del nou vingut, el territori va modelant la seva identitat sense convulsions perilloses. La identitat que es renova permanentment perquè és viva. L’amor de Déu és l’antídot contra el verí de l’odi que infecta les relacions socials i empobreix els pobles.

Octavi Pereña Cortina