Petició als nostres supermercats i multinacionals sobre els preus elevats de productes

Sr. Director

Soc optimista, però molta gent no… A Lleida, com a la resta del país, la inflació ha espremut les nostres economies familiars. Els preus de productes com l’oli d’oliva, que ha pujat un 38%, o l’arròs, que ha escalat un 21,6%, han fet que el dia a dia sigui més car i difícil. Aquesta situació és especialment dura per a aquelles famílies amb salaris ajustats, que veuen com el seu poder de compra es redueix cada mes.

Davant d’això, cal pensar en gran i proposar solucions audaces. Us imagineu si les grans cadenes de supermercats com Mercadona, Lidl, Carrefour o les nostres pròpies BonÀrea i Plusfresc fessin un descompte del 50% en la cistella de la compra? Això pot semblar un somni, però en realitat és una idea que podria funcionar.

Les grans empreses, amb els seus milions d’euros en beneficis, tenen la capacitat de fer-ho. No es tracta de demanar-los que perdin diners, sinó que inverteixin una part dels seus guanys a ajudar els seus clients. Empreses com BonÀrea, que controlen tota la seva producció, o com el model de Primaprix, que ven productes a preus molt baixos, demostren que es pot ser eficient i a la vegada oferir preus justos. Ho demano en nom meu i de tots els que volen estalviar.

Aquesta idea beu de l’esperit d’un visionari com Elon Musk, que aspira a ser política a American Party. Ell no es conforma amb les regles establertes; prefereix crear les seves pròpies. De la mateixa manera que ell creu que es pot conquerir l’espai o que vivim en una simulació (com a la pel·lícula Matrix), nosaltres hem de creure que és possible canviar l’economia perquè funcioni a favor de tots.

Penseu-hi: un descompte del 50% podria significar que una família de Lleida amb dos salaris mínims s’estalviï uns 4.763 € a l’any. Aquests diners no només servirien per arribar a final de mes, sinó que podrien utilitzar-se per anar a un bon restaurant, comprar entrades per a la festa major o fer una escapada de cap de setmana per la nostra comarca.

En resum, un nou model on les grans empreses contribueixen a un preu just no és una utopia, sinó una oportunitat. Aquesta és la meva crida: que les grans corporacions de la nostra terra, i d’arreu, siguin líders en aquest canvi i demostrin que el progrés no es mesura només en beneficis, sinó en el benestar de la gent. No val la pena pensar que el capitalisme és un model que es quedarà. Segons Niño Becerra, l’arribada d’una societat totalment automatitzada, on una gran part dels llocs de treball seran fets per robots i intel·ligència artificial, farà que l’ocupació tal com la coneixem avui en dia desaparegui. En aquest escenari, les persones tindran més temps lliure per dedicar a l’oci, a la formació o a les relacions socials, però necessitaran una font d’ingressos que els permeti viure.

La Renda Alta Universal (RAU) s’estima que arribarà a la dècada dels seixanta (com a màxim),  i es finançaria a través d’impostos a la producció automatitzada i a les grans corporacions. Aquesta mesura no només garantiria la subsistència, sinó que també redistribuiria la riquesa generada per la tecnologia, evitant que una petita elit concentri tots els beneficis. Aquest ingrés, a més, permetria a les persones consumir béns i serveis, mantenint així l’economia activa. Això es convertirà en una solució inevitable per mantenir el consum i l’estabilitat social, on les generacions que neixen ho veuran.

Josep M. Castells Benabarre