Lleida s’ha quedat petita

Sr.Director

Com a ciutadà de la generació que encara es considera jove (o millenial) veig que Lleida que s’ha quedat petita, com a capital de província. No parlo només de la seva mida física, sinó d’ambició, de mirada de futur, de serveis. Som una ciutat amb història, amb una cultura potent, una universitat activa,  un Eix Comercial dels més llargs i un sector agroalimentari de referència. I malgrat això, fa massa anys que acceptem jugar en una lliga que no ens correspon. Ens hem acostumat a ser una ciutat de pas, quan tenim tot el potencial per ser una ciutat de destí.

Però això només serà possible si ens ho creiem i si apostem per transformar  des de projectes concrets i valents. I ara en tenim dos sobre la taula que poden ser el revulsiu que necessitem: la Promenade i el Pla de l’Estació, tema que està cada dia present a la premsa de la capital. Crec que no hem de tenir por a  projectes més grans. Ja va passar amb la superfície comercial «PRYCA» en el seu moment, i la gent no es queixa. La combinació d’aquests dos projectes pot marcar un abans i un després per Lleida. Però només si es planifiquen amb visió, amb la participació de la ciutadania i amb implicació o valentia. No ens podem permetre més reformes cosmètiques ni promeses buides. Necessitem accions que ens facin créixer com a ciutat i com a societat.

Lleida pot —i ha de— aspirar a més. Tenim recursos, tenim talent i ara tenim sobre la taula les eines per fer el salt. La Promenade i el Pla de l’Estació poden ser els principals motors per fer de Lleida com una ciutat extraordinària com ara Saragossa i com a mínim evitar que la gent se’n vagi de la ciutat.

 

Però el motor principal ha de ser la voluntat col·lectiva de deixar enrere el conformisme i construir una Lleida a l’alçada del que podem fer. Crec que seria perfecte estudiar objectivament que en farem de l’Eix Comercial i com el sabem vendre temàticament, però descarto que es quedi sense cap funció o activitat. Entenc molt la frustració que pot generar als botiguers la hipòtesi que l’Eix desaparegui tal després de tants anys i com és p, peròstan creixent noves tendències en la joventut que no s’han de desestimar i ells són el futur i després d’ells vindran propostes més extravagants i dirupturistes. Si la precarietat general que vivim s’acabés funcionarien diversos models comercials. Portem dècades de decadència que fan que pensem d’aquesta forma . Tenim una economia que només fa que asfixiar a la ciutadania, però podem superar-ho a mitjà o llarg termini. Cal cercar nous usos per l’Eix Comercial com ara turisme, oci, entreteniment, etc. o cercar activitats innovadores que generin riquesa.

Josep Maria Castells i Benabarre.

Fundador del Mercadal, el periodisme optimista de Catalunya