Llars de salut mental: més autonomia?

Senyor director;

A Lleida tenim recursos com l’Acadèmia Mariana o la Llar Elisenda Montcada, però no estan a l’altura de les necessitats actuals ni futures. Cal transformar aquestes llars en espais dignes, moderns i centrats en la persona, i que els pisos amb suport siguin visibilitzats i promocionats, trencant el silenci sobre aquests recursos essencials.

Pel que fa a les residències de salut mental, les estades haurien de tenir un màxim de cinc anys en els casos més complexos, per evitar la cronificació de la dependència i fomentar l’autonomia. Cada persona ha de poder decidir el seu futur sense condicionants ni coaccions, ja que hi ha gent que pateix molt per sentir-se estancada. S’han donat casos en què aquestes prioritats no s’han complert, amb efectes molt negatius sobre la qualitat de vida dels residents.

Cal doblar el nombre d’auxiliars, no per caprici, sinó per garantir una atenció més humana i propera, reduir normes rígides, invertir en formació especialitzada i perseguir irregularitats. De vegades hi ha professionals titulats que no compleixen amb la deontologia, i això no pot tolerar-se. Els residents han estat invisibilitzats: cal posar-los al centre de les polítiques de salut mental, reduir l’estigma i garantir dignitat i autonomia.

A més, cal garantir una alimentació de qualitat, equilibrada i digna, sense que sigui de luxe, perquè menjar bé és essencial per a la salut i el benestar del resident. Si tot això es fes amb la rapidesa que cal, la salut mental possiblement no estaria tan saturada i es podrien atendre millor les necessitats de totes les persones. Sé que les institucions treballen en això, però no amb la velocitat que caldria. La salut mental és avui la xacra del segle, i requereix accions immediates i contundents.

Aquestes demandes són urgents i realistes. Les institucions han d’actuar ja, centralitzar la gestió i apostar per un model avançat i adaptat als temps que venen, posant la persona al centre.

Gràcies als professionals que treballen amb vocació; el compromís real és clau per evitar que la salut mental es converteixi en una crisi encara més greu.

Josep Maria Castells i Benabarre /Lleida