L’exposició ‘Claustre’, de María Sánchez, a la Sala Gòtica de l’IEI fins al 8 de juliol

L’Institut d’Estudis Ilerdencs acull des d’avui l’exposició ‘Claustre’, de María Sánchez, que es podrà veure a la Sala Gòtica de l’IEI fins al 8 de juliol. La inauguració ha comptat amb la presència de l’artista, d’Anselm Ros, responsable de la Sala Gòtica, i de Jesús Vilamajor, comissari Festival Embarrat.

Aquesta exposició és el guardó que li va correspondre a aquesta artista com a guanyadora del Premi IEI dins l’Embarrat 2017-Festival de Creació Contemporània, celebrat a Tàrrega l’any passat. En aquell festival, concebut com un aparador de l’art d’avantguarda en què 32 artistes emergents exhibien els seus treballs agrupats en l’exposició col·lectiva «La Gran Màquina IV», el jurat va escollir com a guanyador del Premi IEI l’obra ‘1º Interior D’ de María Sánchez. En ella, l’autora, nascuda a Àvila el 1977, utilitzava per a la seva creació un vídeo i fotografies captades amb mòbil, juntament amb xats de Whatsapp, basats en vivències pròpies.

Durant la presentació s’ha reivindicat el paper de l’IEI com a altaveu de la cultura, un fet que es posa de manifest en festivals com l’Embarrat, al qual s’ha donat suport des del primer moment, com també s’evidencia en el recolzament als artistes emergents, posant com exemple que en el darrer any s’ha creat una biennal d’Arts Visuals que dóna suport als artistes joves.

María Sánchez és llicenciada en Belles Arts i amb una sòlida formació professional. Ha treballat durant cinc anys sota la direcció de Javier Vallhonrat i també a l’arxiu de la Escuela Oficial de Cine. Ha rebut diferents premis per una obra que sempre ha estat lligada a espais íntims, a l’esfera més privada del ser humà i a les relacions personals. Utilitza dispositius mòbils per gravar i fotografiar les seves accions.

Gràcies al destí artístic, María Sánchez es va trobar amb els murs i les columnes del claustre de la Seu Vella. L’exposició ‘Claustre’ indaga en la intimitat d’un edifici i en els motius pels quals passà de ser un espai religiós a un de militar i, ara, a esdevenir un lloc de contemplació i de trobada entre persones, que poden tocar amb mans les petjades que ha deixat la història en murs i columnes.

L’artista ha resseguit aquestes empremtes que l’acció humana ha anat dipositant sobre la pedra, la pintura i el guix, utilitzant les seves pròpies mans per reconstruir d’una forma efímera (en les seves accions) el que allí va poder haver passat i deixant registre (en els seus vídeos i fotografies) del contacte del seu propi cos amb la pell i el ossos arquitectònics. I recorrent a la performance com a mitjà d’expressió artística, que vincula moments històrics a l’entorn d’un lloc molt concret, que finalment esdevé un connector orgànic d’emocions i records col·lectius. L’exposició consta d’un objecte, sis fotografies, cinc fotografies manipulades pictòricament i quatre vídeos.