L’Any Nou: una tradició que ens torna a començar

SENYOR DIRECTOR

Cada any, quan el calendari es buida i s’obre una pàgina nova, repetim un ritual tant antic com humà: el desig de començar de nou. “Any nou vida nova”, una frase que sona més a propòsit que no pas a conclusió.

L’Any Nou no és només un canvi de data; és una tradició profundament arrelada que ens convida a aturar-nos, mirar enrere i projectar-nos endavant amb una barreja d’esperança i responsabilitat. El raïm, els brindis, les abraçades, els desitjos pronunciats en silenci o en veu alta són expressions col·lectives d’una necessitat compartida: creure que el futur pot ser millor que el passat. Tant se val com hagi estat de difícil l’any que s’acaba, l’acte d’acomiadar-lo ens ofereix una treva emocional i l’oportunitat de recomençar.

La tradició de l’Any Nou compleix, a més, una funció social fonamental. Ens reuneix. En un món cada cop més accelerat i fragmentat, aquestes celebracions ens obliguen a aturar i a retrobar-nos amb la família, els amics o fins i tot amb nosaltres mateixos. És un moment en què les diferències s’atenuen i el desig comú de benestar s’imposa, encara que sigui durant unes hores. Tot i això, el veritable valor d’aquesta tradició no s’hauria d’esgotar en la celebració. El risc és reduir l’Any Nou a una llista de propòsits que oblidem en poques setmanes. Si alguna cosa ens ensenya aquest ritu anual és que el canvi no passa per art de màgia en sonar les campanades, sinó a través de petits actes sostinguts en el temps.

L’Any Nou no transforma la realitat per si mateix; ens recorda que som nosaltres els qui ho hem de fer. També és una ocasió propícia per reflexionar com a societat. Què esperem de l’any que comença més enllà del personal? Quina mena de convivència, de compromís i de futur volem construir? Les tradicions no són meres repeticions del passat; són eines vives que ens poden ajudar a pensar el present i orientar el futur. Mantenir viva aquesta tradició no vol dir aferrar-se a costums buits, sinó dotar-los de sentit, entenent que cada nou començament és també una invitació a ser més conscients, més solidaris i més responsables. Que l’Any Nou continuï sent, aleshores, no només una festa, sinó una oportunitat real per començar millor. I Acabaré dient fent referència a aquella frase de Marc Aureli (Gran filòsof romà) “Comença de nou cada matí”.

PERE SERRET BESA