LA SELECCIÓ FEMENINA DE FUTBOL: UN TRIOMF ESPORTIU I SOCIAL

La selecció espanyola femenina de futbol, ha fet un gran pas a la història , en conquerir la seva primera copa del món femenina de la FIFA d’Australià i Nueva Zelanda 2023, amb un joc brillant, amb talent, orgull , solvència, toc, possessió de la pilota, control i gols; amb futbol espectacular i meravellós; trencant barreres sexistes , patriarcals, masclistes i aconseguint que totes i tots, ens hàgim emocionat amb un futbol d’un gran nivell. L’equip femení ha obtingut l’èxit del mundial, i que fins ara mai havia aconseguit superar una eliminatòria en un gran torneig. Un mundial guanyat de la mateixa forma que el combinat masculí, en el 2010. Aquest país s’ha convertit en la cinquena nació en escriure el seu nom en el trofeu, després d’EEUU (4), d’Alemanya (2), Japó i Noruega.
Aquest conjunt de noies ha obtingut un gran èxit esportiu, que va començar anys enrere, jugant en camps de terra i en equips mixt. Suportant frases com «machirules» que ridiculitzaven la seva presència, simplement pel fet de ser nenes. La selecció està liderant una revolució social, reclamant major igualtat real esportiva, personal, professional i de recursos, per fer la seva feina i poder gaudir jugant a futbol, amb les condicions que requereix qualsevol professió (baixa per maternitat, conciliació familiar, permisos, llicències, assegurança mèdica, un sou digne…) Elles són el mirall per moltes dones que volen créixer en els seus llocs de treball (Martí).
Unes jugadores, que precedides d’altres moltes noies, han intentat fer de la seva passió pel futbol, la seva professió.
Aquest grup de noies de la selecció, ha trencat la seva invisibilitat, efectuada pels seus mateixos companys, amb crítiques per la seva falta de tècnica, disciplina i professionalitat. Unes noies que estan superant prejudicis i lluiten partit a partit contra les desigualtats. Unes noies que no només han guanyat un torneig, sinó que també han guanyat contra totes les injustícies que s’han trobat en el camí. Noies que de forma humiliant, sempre han hagut de demanar permís als nois, per jugar a futbol en el pati del col·legi, durant tota la seva vida esportiva; que han hagut d’aguantar improperis i insults durant molt de temps (que si són poc femenines, millor que es quedin a casa a rentar la roba…) Unes jugadores que treballen en precari, amb una manca de mitjans encara avui vigent i un salari mínim de 16.000 euros anuals, quan el mínim de primera masculina és de 186.000 euros i que només el 10% de les futbolistes espanyoles, tenen un salari que els permet subsistir gràcies a l’esport. Noies que en Espanya. Juguen «una lliga de segona» on només el neòfit Reial Madrid segueix – de lluny- l’embranzida del Barça. Unes jugadores que han hagut de superar mesos traumàtics, amb una «guerra» en un principi amb el seleccionador nacional, que, per cert, s’ha tancat en fals i ara comença una altra, contra el president de la Federació Espanyola de Tennis (FET), per infraccions molt greus a la Llei de l’Esport i Reial Decret sobre disciplina esportiva (abusos d’autoritat i actes que atempten a la dignitat o el decor esportius). És una pena, que s’hagi embrutat una preciosa història, que han construït moltíssimes jugadores al llarg dels anys.(A. Iniesta)
La selecció femenina és una història de superació, de reivindicació, oferint una pàgina d’or a l’esport espanyol. Aquest triomf suposa un exemple on mirar-se, una gran quantitat d’equips de nens i nenes que juguen en l’actualitat, amb l’objectiu d’acabar amb murs d’arbitrarietats, opacitat i incomprensió (Martínez) «Vam créixer pensant que el futbol no era el nostre lloc», va dir Irene Paredes abans de la final.
A partir d’ara tindrem referents de dones en el futbol, que tant les nenes necessitaven i que no van tenir en la seva infància. Les noves generacions poden somiar, sense caure a la utopia, amb ser futbolistes professionals, entrenadores, comentaristes o àrbitres. Unes noies que han passat de rebre insults en els camps de futbol durant la seva infància, a tocar el cel de Sydney.
Gran reconeixement per aquesta generació de futbolistes, que amb anterioritat, ja haurien d’haver-hi assaborit aquests èxits. Per totes les dones que van jugar fa molts anys, però també a les que ja no hi són, moltes gràcies per la lluita i que ha servit, per introduir reformes de forma gradual i contribuït a arribar fins on som.
Gràcies a tota la selecció femenina, per transmetre’ns aquests valors esportius del respecte en el futbol, solidaritat, treball en equip, iniciativa, esforç i autodisciplina; esperit de superació, companyonia, amistat, empatia i responsabilitat.
Perquè aquest triomf sigui el primer entre molts altres, cal que la FET pugui portar a terme canvis estructurals i esportius, com així mateix, dotar de més recursos i millores infraestructures a tots els clubs, per molt modestos que siguin.
Gràcies per la quantitat de valors i principis que ens ensenyeu i traslladeu a aquesta societat i estic segur que les actuals generacions en prendran nota.
Gràcies per donar-nos a aquest país, no només l’estrella que tant havíem anhelat i que quedarà cosida a la samarreta i als nostres cors, sinó també per lliurar-nos totes les estrelles que estan en el cel i que ens han acompanyat (Olga Carmona).

José Luis Solans Pueyo. Doctor en Dret. Professor de l’Escola Universitària de Relacions Laborals de Lleida. Adscrita a la Universitat de Lleida.