LA REPÚBLICA

Davant l’entusiasme de la població a implantar la República, seria interessant fer un record de l’any 1930 quan el Diario de Lérida escribia “Los católicos tienen que combatir con toda la fuerza contra todos aquellos que no acaten la doctrina de Cristo, la Católica”

La intenció del diari, representant de les dretes, amb a quest article alertava la gent adinerada de Lleida que davant l’intent de les forces d’esquerra  de constituir una coalició progressista feia una crida als seus lectors per barrar el pas a la Repíblica. Crida que el diari local de Joventut Republicana L’Ideal, deia el contrari i animava aprofitar aquells moments en que les enquestes ja donaven una victòria de les eleccions municipals de 1931, 

En aquell any la premsa d’esquerres anunciava un acte públic per recollir diners per les famílies dels capitants de l’exèrcit Fermin Galan i Garcia Hernandez, afusellats a Jaca el 16 de desembre del 1930 pel govern de la monarquia després de ser acusats de revolucionaris per publicar la necessitat d’implantar la República. En els anys de 1929 i 1930, Lleida, com la majoria de l’Estat, estava segur que la monarquia i el latifundi impedien tota mena d’evolució progressista. No obstant, el dia 12 d’abril de 1931 la victòria de les municipals seria per la coalició de les esquerres, i un dia després, o sigui el 14, es declarava la República i el rei el Borbon Xlll fotria el camp carregat de diners i de drets bancaris situats fora d’Espanya.

Aquella gesta de l’esquerra seria valenta implantant la República, allò que la ciutadania majoritàriament exigia. Aquests gest avui s’està en millors condicions que als anys 31. Si intentem fer una comparació amb el present, ens donaren compte que la rapidesa de fer possible la realitat en que les monarquies fa temps que porten el segell da caducitat, en aquests moments existeix la millor oportunitat. 

Una bona quantitat dels principals medis donen al rei fugat, grans mèrits realitzats per ell a la transició, cosa que en el seu moment del pos franquisme ho tenien tot:diners,exèrcit, església  i l’apoi dels governs de la no intervenció a  la nostra guerra Civil. I si analitzem aquella situació amb el present, veurem que,  del cop d’Estat anomenat Tejeiro, te molt per reflexionar. Se sap que abans del intent van haver- hi varies reunions capitanejades pel general Armada (En aquells dies Governador militar de Lleida) Home que havia estat un dels militars més estimats pel rei, i que va passar? Que el militar revoltat Tejeiro va ser qui pagaria els plats trencats, mentre que el general Armada, que estava a l’opinió pública de ser el cap de la trama, seria indultat.

Mentre avui la dreta no para de donar senyals de voler enderrocar el govern de coalició. No seria l’ocasió de posar al lloc del rei un cap d’estat elegit en sufragi universal que resultaria més al dia i més econòmic? Tot és qüestió de valentia i no de deixar-ho per més tard. Maniobra que ja s’ha fet masses vegades i no fos que per la poca valentia d’una part del govern actual, la dreta tornés a frenar aquesta gran ocasió.

 Ventura Margó