ENTREVISTA. SIS PREGUNTES  a Carmen Pérez-Pozo Toledano, Advocada, Fundadora i CEO del Grup Pérez-Pozo

Carmen Pérez-Pozo Toledano és advocada, llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona, ​​i fundadora del grup.

Des del 1987 ha liderat l’evolució d’un petit despatx al Carmel fins a convertir-lo en un grup multidisciplinari de referència especialitzat en patrimoni i empresa familiar.

Amb experiència de més de 35 anys en dret preventiu, responsabilitat civil, empresa familiar i planificació patrimonial. Ha estat ponent a congressos sobre empresa familiar, lideratge femení i gestió patrimonial sostenible. Creu en l’acompanyament a llarg termini i en una advocacia preventiva, innovadora i propera, com a pilars per al creixement i l’estabilitat dels clients.

Quin tipus de conductes creu que erosionen l’autonomia de la dona, la capacitat legal d’actuació, la seguretat patrimonial?

Les conductes que més afecten l’autonomia són aquelles que limiten la seva capacitat per decidir sobre els seus propis recursos: no permetre’l gestionar els seus ingressos, excloure-la de decisions importants sobre béns, desincentivar-ne la formació financera o condicionar-ne la participació en inversions familiars. Aquests comportaments debiliten tant la seguretat patrimonial com la llibertat jurídica per actuar amb independència.

Els diners et donen llibertat de decisió i acció; tot i això, l’escenari actual és un altre. Segons la Macroenquesta del Ministeri d’Igualtat, un 7,5% de dones reconeix no poder decidir sobre l’economia de la llar, cosa que mostra que la manca de control econòmic continua sent un problema real. Quan la dona no participa activament en la gestió del seu patrimoni, perd marge jurídic, capacitat de planificar i també seguretat a llarg termini.

Pel que fa a drets econòmics dins i fora del matrimoni, què hauria de saber la dona?

És crucial entendre el règim econòmic matrimonial: si s’està en guanys, separació de béns o una altra modalitat, ja que això defineix quin patrimoni és comú i qui respon de quins deutes.

A més, les capitulacions matrimonials són una eina molt útil per pactar regles clares sobre aportacions, béns i responsabilitat en cas de separació, garantint així un equilibri econòmic. També mereix atenció la planificació successòria (testaments) per protegir els béns al llarg del temps.

Per construir autonomia econòmica i reduir la vulnerabilitat davant de relacions de dependència, quines serien les pautes a seguir?

En el marc del 25N, és essencial recordar que l’autonomia econòmica és una eina poderosa per reduir la vulnerabilitat davant de relacions de dependència. Segons l’informe Dona i Finances, publicat el 2024, el 63% de les dones reconeix que no se sent segura sobre el nivell de coneixements financers generals. Davant d’això, cal establir pautes que ajudin les dones a consolidar una base sòlida per a la llibertat financera.

Des del mètode circular de gestió patrimonial Pérez-Pozo, el primer pas és conèixer-se: entendre què vols aconseguir, quin és el teu propòsit i com es tradueix això en objectius econòmics reals. Els diners, ben gestionats, et donen llibertat de decisió i d’acció, i aquesta llibertat és clau per sostenir una vida independent.

Per això, la formació financera constant —en estalvi, inversió, fiscalitat i planificació patrimonial— és un pilar fonamental per enfortir el teu criteri i la capacitat de gestionar els teus propis recursos.

El segon pas és planificar. Traçar un full de ruta clar —amb qui et recolzaràs, quan començaràs, com ho executaràs i quin serà el cost— augmenta la teva seguretat personal i la teva capacitat d’obrar de manera autònoma. En aquesta planificació també és essencial pensar a llarg termini: definir objectius patrimonials, preveure herències, elaborar testaments o anticipar possibles ruptures, perquè l’anticipació patrimonial redueix riscos i protegeix la teva estabilitat futura.

Finalment, el mètode proposa generar i diversificar un patrimoni propi. Això implica obrir comptes personals, crear un fons d’emergència i estructurar inversions combinant liquiditat, actius de rendibilitat i actius de seguretat —sense que aquests superin el 60% del patrimoni—.

Aquesta estratègia, unida a la construcció conscient d’un patrimoni individual, permet consolidar una base econòmica sòlida, flexible i veritablement alliberadora. És, en definitiva, una forma concreta d’exercir autonomia i de protegir-se davant de qualsevol forma de dependència econòmica.

Amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona, des d’un angle jurídic, patrimonial i d’apoderament financer… què diria?

Més enllà de la visibilitat de la violència, és essencial parlar de prevenció mitjançant l’educació financera. Que les dones coneguin els seus drets econòmics i sàpiguen gestionar els seus diners no només protegeixen davant d’escenaris d’abús, sinó que també en reforça la capacitat per construir la vida lliurement.

La seguretat econòmica ha de ser un pilar: disposar de recursos propis, planificar el patrimoni i comptar amb assessorament legal són accions poderoses per reforçar-ne l’autonomia.

I recorda: tot el patrimoni ha de rendir, sigui incrementant-ne el valor o generant ingressos. Revisa sempre la fiscalitat, perquè una tributació adequada et pot ajudar a augmentar el teu patrimoni i, amb això, la capacitat d’obrar i la seguretat personal.

Pel que fa a la violència economicopatrimonial i la manca d’independència econòmica de la dona, què considera imprescindible remarcar?

Que aquest tipus de violència no sempre es veu, però els efectes són profunds. La Macroenquesta de Violència contra la Dona estima que l’11,5% de les dones a Espanya ha patit violència econòmica en algun moment de la seva vida, cosa que equival a més de 2,3 milions de dones.

Aquesta violència limita la capacitat per treballar, estalviar, invertir o fins i tot decidir sobre el patrimoni familiar, i és una barrera directa per a la capacitat legal d’actuar amb autonomia.

A efectes de blindar el patrimoni personal i familiar: què caldria fer?

Per protegir el patrimoni, és fonamental anticipar-se: elaborar una planificació patrimonial que inclogui estalvis, inversions, testament i seguretat legal; pactar capitulacions matrimonials que contemplin aportacions i protegeixin béns en cas de divorci; i revisar aquests acords periòdicament, adaptant-los segons canviïn les circumstàncies de la vida.

Aquest tipus de planificació no només assegura, sinó que també permet optimitzar la rendibilitat i gestionar el patrimoni amb tranquil·litat.

A més del que hem comentat, algun altre aspecte interessant a remarcar?

Sí. Cal entendre que l’apoderament financer femení no consisteix només a protegir-se, sinó a fer créixer el patrimoni amb sentit i propòsit. És important transmetre que tenir control sobre els diners, invertir de manera conscient i planificar a llarg termini no és un acte defensiu, sinó una estratègia de llibertat corporitzada.

Una planificació adequada —estalvi, inversions, testaments— aconsegueix no sols seguretat, sinó també impacte: es pot construir un projecte vital més sòlid i amb projecció.