Els projectes de centrals eòliques i solars topen amb l’oposició de cellers i de comunitats de reg de Ponent

La DO Costers del Segre i la Ruta del Vi de Lleida, que apleguen una quarantena de cellers i una seixantena d’entitats d’enoturisme, respectivament, van fer públic aquesta setmana un manifest conjunt per denunciar la «massificació» de centrals eòliques i solars a la demarcació de Lleida. Reclamen a les administracions que «regulin» el nombre de parcs que es projecten al territori, a més de demanar que se’ls escolti i que els ajuntaments i veïns «tinguin veu i vot», explica el president de la DO Costers del Segre, Tomàs Cusiné.

Cusiné argumenta que els cellers han tractat el paisatge d’una forma «molt important» i que una concentració massiva de centrals eòliques a prop d’aquests restaria valor al sector i «embrutaria els pocs paisatges verges que queden». «Venem territori i vi i convencem les persones que vegin on estem i què fem. No és el mateix fer-ho en un espai sense molins que en un lloc on hi hagi molins a 200 metres», afirma Cusiné, que remarca que cada any els cellers reben la visita d’un gran nombre de clients internacionals i d’enoturisme.

Des de la DO Costers del Segre defensen l’aposta per les energies renovables però demanen projectar les grans centrals a espais on l’impacte paisatgístic sigui menor i no alteri la «filosofia de fer vi», com per exemple als polígons industrials, al costat de les autovies o a zones «més desèrtiques». A tot això, Cusiné recorda que els projectes de renovables no aporten riquesa al territori ni creen llocs de treball.

Per altra banda, aquesta setmana també es van reunir les tres comunitats de regants del Segarra-Garrigues, Segrià-Sud i Garrigues-Sud per posicionar-se en contra dels macroprojectes solars i eòlics, que segons el seu parer «només provoquen despoblament al territori».

El president de la Comunitat de Regants Garrigues-Sud, Xavier Pelegrí, coincideix amb Cusiné en recalcar que són favorables a les energies renovables. Tot i això, l’ens exigeix que hi hagi «transparència» i que se’l consideri part interessada en la tramitació d’aquests parcs, i també s’oposa «frontalment a un desembarcament desordenat i massiu de projectes que colonitzin les Garrigues».

En el seu cas, denuncien que hi ha projectes per instal·lar parcs solars a 600 hectàrees de regadiu que es troben en plena producció. En total, la comunitat té 9.200 hectàrees de regadiu. La conseqüència més immediata d’això, explica Pelegrí, és que la incorporació de nous joves al camp s’ha «paralitzat totalment» per les «expectatives» que ha creat la implantació d’aquests parcs.

Per això, Pelegrí afirma que un allau de parcs solars comportarà un «desmantellament» i la «destrucció del teixit agrari» i, a conseqüència, un augment del despoblament que viu la comarca. «El futur del territori depèn dels agricultors joves que tenim gràcies al regadiu que tant ha costat implantar. I ara que el tenim implantat ens diuen que hem de canviar de rumb? No ho entenem», conclou.