ELOGI A L’ESTUPIDESA

“L’estúpid no només pren decisions que fan mal els altres, sinó també a si mateix” (Carlo M. Cipolla). La pregunta que ens hem de fer és: Per què és tan atractiva l’estupidesa? L’estupidesa està tan arrelada a la condició humana que els estúpids que destaquen tenen infinitat de seguidors a les xarxes. Si els estúpids assoleixen el poder, ai de la nació que és governada per persones d’aquesta mena!

El diccionari defineix estupidesa com “trastorn mental caracteritzat per una deficiència profunda de les facultats mentals”. Si no existeix efecte sense causa, quina és la causa que produeix les deficiències profundes de les facultats mentals?

L’autor d ‘Eclesiastès escriu quelcom que ens hauria de motivar a la reflexió profunda i sense prejudicis si és que estem interessats en esbrinar l’origen de l’estupidesa que tants danys ocasiona: “Vet aquí l’única cosa que he trobat: Que Déu va fer l’home recte, però ell s’ha buscat moltes complicacions” (Eclesiastès 7: 29). Aquest text ens transporta al relat de la creació de l’home que es troba en el llibre de Gènesi. Acabada la creació “Déu va veure tot el que havia fet, i heus aquí era molt bo” (Gènesi 1: 31). En altres paraules: la creació no tenia cap defecte. Quines van ser les complicacions que van buscar els nostres primers pares? El mateix Gènesi ens informa de la trampa que Satanàs va preparar per aconseguir que Eva mengés el fruit de l’arbre prohibit. Eva es va deixar entabanar per Satanàs i va menjar el fruit de l’arbre prohibit. Tot seguit s’acosta a Adam i el sedueix perquè també en mengi. Tot just engolit el fruit, el pecat va aparèixer en el món. La bellesa  original es va fer miques. De sobte va aparèixer l’estupidesa que li fa dir a l’home: “No hi ha Déu” (Salm 53: 1). “El temor del Senyor és el principi del coneixement: els insensats menyspreen la saviesa i la instrucció” (Proverbis 1: 7). No ens ha de fer estrany, doncs, que allí on no s’hi trobi la saviesa divina imperi l’estupidesa humana.

L’apòstol Pau es refereix a dos tipus de saviesa: “De saviesa, amb tot, en parlem entre perfectes, però no pas la saviesa d’aquest segle, ni dels governants d’aquest segle que es desfà” (1 Corintis 2: 6). La saviesa d’aquest segle que està controlada pel “príncep d’aquest món”, que no n’és altre que Satanàs que és homicida i pare de la mentira. De tal pare tal l’estella. No es pot esperar res més que no sigui estupidesa. La saviesa tenebrosa que es fan seva els qui diuen que Déu és un mite és la que porta a l’estupidesa. Si llueix esplendorosament és perquè en el fons és el que desitgem.

L’apòstol Pau s’esplaia en la saviesa divina. Si reconeixem que l’apòstol va ser inspirat per l’Esperit Sant a l’hora d‘escriure sobre un tema tan controvertit, deixem que sigui ells qui ens en parli: “De saviesa, amb tot, en parlem entre els perfectes, però no pas saviesa d’aquest segle, ni de la dels governants d’aquest segle, que es desfà, sinó que parlem de la saviesa de Déu, que és en misteri, l’oculta, la  que Déu va predeterminar abans dels segles per la nostra gloria, la saviesa que cap dels governants d’aquest segle no van conèixer, perquè si l’haguessin conegut, no haurien crucificat el Senyor de la glòria. Però, com està escrit: Coses que l’ull mai no ha vist, ni l’orella escoltat, n’han pujat al cor de l’home, són les que Déu ha preparat per als que l’estimen. Però Déu les ha revelat a nosaltres per mitjà del seu Esperit, perquè l’Esperit examina totes les coses fins les profunditats de Déu…Així també,  ningú coneix les coses de Déu sinó l’Esperit de Déu. I nosaltres no hem rebut l’esperit del món, sinó l’Esperit que ve de Déu, a fi que puguem conèixer les coses que Déu ens ha donat. I les expressem, no pas amb paraules ensenyades  per la saviesa humana, sinó amb paraules ensenyades per l’Esperit Sant, combinant les coses espirituals amb les espirituals” (1 Corintis 2: 6-13).

Si de veritat desitgem alliberar-nos de l’estupidesa humana que està arribant a extrems insuportables, l’educació no hi pot fer res. La filosofia per ser raciocini humà no pot endinsar-se en les profunditats de Déu. No existeix cap altra manera d’endinsar-se en el misteri de Déu que creure que Jesús és la revelació del “poder i de la saviesa de Déu” (1 Corintis 1: 24). Aquest reconeixement converteix el creient en Crist en temple de l’Esperit Sant i a pensar de manera totalment distinta a la de l’home carnal perquè amb l’ajuda de l’Esperit Sant pot submergir-se en les profunditats insondables de Déu el Pare. Està preocupat el lector per la seva pròpia estupidesa? Demana-li a Jesús que et doni el do de la fe i descobriràs com la teva estupidesa s’anirà esvanint perquè començaràs a pensar de manera totalment distinta. 

Octavi Pereña Cortina