El monestir de les Avellanes instal·la la reproducció del sepulcre doble dels comtes d’Urgell, Àlvar I i Cecília de Foix

L’església del monestir de les Avellanes ha recuperat, a través de la reproducció fidedigna, tres dels quatre sepulcres dels comtes d’Urgell que es van vendre el 1906 i que actualment estan exposats a The Cloisters, el museu dependent del Metropolitan Museum of Art de Nova York.

El director del monestir, Robert Porta, ha dit que es tracta d’un «dia històric» que fa un pas més en la «recuperació, dignificació, difusió i investigació» d’aquest patrimoni. «Retornem a la societat un patrimoni que es de tots i que explica la nostra història», ha valorat.

La col·locació dels sepulcres fidedignes al seu emplaçament original, a la part esquerre de l’altar de l’església del monestir, s’ha allargat tot el matí. Es tracta de peces fabricades amb macryl, un material similar a la pedra natural desenvolupat per l’empresa encarregada de fer les reproduccions, 3dtecnics. El seu gerent, Francesc Montero, ha destacat el repte que suposa haver de crear elements «amb ànima». «Les màquines són fredes, no tenen ànima i a aquestes peces els hi has de posar ànima. Fre un facsímil porta moltíssima feina i no ho sembla», ha detallat. El conjunt pesa prop de tres tones i ha requerit uns set o vuit mesos de treball continuat per aconseguir el nivell de treball desitjat.

A l’acte de col·locació dels elements també hi ha assistit la vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach, que ha recordat que van apostar des del primer moment per impulsar la realització de les reproduccions dels sepulcres del panteó i ha celebrat que el segon sepulcre, en aquest cas doble, ja sigui una realitat. Rufach ha destacat que aquest procés ha estat més àgil que el primer i ha expressat la voluntat de continuar amb l’últim sepulcre per completar el conjunt al Monestir de les Avellanes.

Sobre el darrer sepulcre que resta, serà la reproducció del sepulcre d’Ermengol X. És el més complex de tots i requerirà un nou escaneig dels originals, ha explicat el director del monestir. Porta també ha indicat que l’estudi de les restes òssies trobades al monestir, amb anàlisis com l’ADN i el carboni 14, permetrà confirmar la seva identitat i, finalment, reenterrar els comtes al lloc original, dins dels sepulcres reproduïts.

Els quatre sepulcres dels comtes d’Urgell es van digitalitzar a Nova York i durant els anys 2022 i 2023 es va fer la primera reproducció gràcies a l’ús de materials moderns (pedra artificial) i emprant programes informàtics i màquines d’esculpir creades per l’empresa 3dtecnics. Es tractava de la tomba d’inicis del segle XIV del vescomte d’Àger, Àlvar II, germà del comte d’Urgell Ermengol X, promotor del panteó, un sepulcre que ja va ser instal·lat al monestir. Aquest mateix 2025 s’ha efectuat la segona reproducció i estudi de les restes òssies atribuïdes als comtes d’Urgell. En aquest cas, la tomba que s’ha instal·lat aquest dimarts és doble (una damunt l’altra) i correspon als comtes Àlvar I i Cecília de Foix, pares del promotor del panteó i del mateix vescomte Àlvar II.

Amb la restitució de les tombes, a través de tècniques de reproducció, es vol dinamitzar  -a través del patrimoni cultural- el poble i la comarca, posar en valor la història com un element d’identitat cultural, i emprar el patrimoni cultural com a eina de dinamització social i econòmica.

El projecte ha implicat el treball en xarxa entre diferents administracions i entitats. Sota el lideratge de la Diputació de Lleida i de l’IEI, s’ha aconseguit la implicació del Departament de Cultura de la Generalitat (comissió patrimoni, Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, subdirecció de patrimoni), el Consell Comarcal de la Noguera, l’Ajuntament d’Os de Balaguer (municipi al qual pertany el monestir), l’empresa 3dtecnics, The Cloisters Museum, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu de la Noguera, Maristes Catalunya i la Universitat de Lleida, entre altres.