“El cultiu de la camelina pot tenir un creixement exponencial a les Terres de Lleida” 

El nou esmorzar informatiu Breakfast4inno d’Agrotecnio i el Parc Agrobiotech ha abordat els beneficis del cultiu de la camelina, com a alternativa als cereals

Aquesta lleguminosa necessita menys inversió hídrica i té un alt contingut en greixos saludables 

Les característiques de la camelina i els beneficis d’incloure aquest cultiu en els sistemes agrícoles han centrat el debat del nou Breakfast4Inno, organitzat conjuntament Agrotecnio i el Parc Agrobiotech de Lleida.

Els darrers anys, Catalunya s’ha enfrontat a una greu situació de sequera, que ha afectat l’ús de l’aigua als camps de regadiu, la productivitat i la viabilitat dels cultius. En aquest context, la camelina es presenta com una bona alternativa al cereal, ja que és un cultiu molt ben adaptat als climes mediterranis i és molt tolerant a la sequera. Necessita menys inversió hídrica per obtenir rendiments excel·lents, i a més, els productes obtinguts a partir de la camelina tenen un gran potencial industrial pel seu alt contingut en àcids mono i poli-insaturats.

Com ha explicat Aritz Royo Esnal,  investigador del grup d’Agrotecnio de Protecció de Cultius i del grup de Malherbologia i Ecologia Vegetal de la Universitat de Lleida, incloure aquest cultiu dins els sistemes aporta nombrosos avantatges. En primer lloc, té beneficis agronòmics ja que, pel seu curt cicle de vida, es converteix en una bona eina pel control de les males herbes i contribueix a la reducció de fitosanitaris. És important també l’estalvi d’aigua de reg que necessita, ja que en comparació amb els cereals, la camelina té el un major rendiment amb menys quantitat d’aigua. De fet, es calcula que necessita 1/3 part de l’aigua que necessita la colza, per exemple.

“La camelina té un cicle de vida curt, que permet fàcilment complementar amb altres cultius. A més és molt bona competidora contra les males herbes i el seu rendiment amb el reg de suport és excel·lent: hem aconseguit superar els 3.000 kilograms per hectàrea”, ha explicat Royo.

D’altra banda, l’enginyer agrònom i director general de l’empresa Roviroli SL, Joan Solé Salla, ha parlat de les possibilitats de mercat d’aquesta lleguminosa. Els productes derivats que se n’extreuen (oli i tortó) tenen una considerable quantitat d’omega-3, omega-6 i també proteïna.

El gerent de Roviroli ha explicat que “el seu cultiu té moltes possibilitats a les Terres de Lleida, però falta que se li tregui més rendiment, ens calen més sortides comercials que valoritzin el que realment val”. Actualment, el tortó (la farina) de la camelina es ven exclusivament per a la fabricació de pinsos de porc i vedella, però segons Solé, “es podrien explorar nous mercats com els pinsos per a cavalls, per l’aqüicultura, l’alimentació per a mascotes o l’alimentació humana”. “I l’oli, que ara per ara es ven com a biocumbustible per a l’aviació, podria vendre’s en els sectors de l’alimentació humana, els productes alimentaris, la cosmètica o la farmàcia”, ha conclòs.

L’eficiència i l’aplicabilitat del conreu de la camelina és estudiada a través d’un projecte d’investigació que lidera Roviroli i en el que participen un total de quatre grups d’investigació d’Agrotecnio: Protecció de Cultius, Malherbologia i Ecologia Vegetal, Noves Tecnologies dels Aliments i Millora i Benestar Animal. A més de Roviroli, també participen en el projecte les empreses Comercial Agrícola Perera i l’empresa Cotécnica.

El fascinant món de les tòfones, proper debat

Amb l’increment de la demanda de tòfones per a la gastronomia, cada vegada hi ha més interès en el cultiu i en la venda d’aquests bolets. Catalunya destaca per la seva extensa superfície adequada al conreu de la tubericultura, especialment en zones on les activitats agràries tradicionals afronten dificultats. Aquesta industria representa una oportunitat complementària per a diversificar l’economia rural. De tot plegat en parlarà Daniel Oliach, cap del Departament de Productes Forestals No Fusters del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya a Solsona (CTFC).

Sobre Agrotecnio

La Fundació Centre de Recerca en Agrotecnologia, Agrotecnio, és un centre CERCA internacional d’excel·lència en recerca agroalimentària. El seu objectiu principal és desenvolupar recerca traslacional d’alt impacte per al benefici d’un gran ventall d’agents. La recerca de Agrotecnio es nodreix d’una àmplia gamma de coneixements especialitzats en ciències agronòmiques i mediambientals, ciències animals i ciències dels aliments tenint en compte el concepte de “una sola salut”, un plantejament integrat i unificador per a equilibrar i optimitzar la salut de les persones, els animals i el medi ambient. A Agrotecnio hi ha 15 grups de recerca que formen part de tres grans àrees (vegetal, animal i aliments) i que pertanyen a dues universitats catalanes, la Universitat de Lleida (UdL) i la Universitat de Barcelona (UB). Creat en 2012, el centre és al campus agroalimentari, forestal i veterinari de la UdL i forma part del sistema CERCA (Centres de Recerca de Catalunya). www.agrotecnio.org 

Sobre el Parc Agrobiotech

El Parc Agrobiotech Lleida és una de les principals plataformes científiques i tecnològiques del sector agroalimentari i de les TIC en l’àmbit català i estatal. Concentra una part important de les infraestructures de recerca de la Universitat de Lleida (UdL), especialment les relacionades amb el sector agroalimentari. De forma conjunta amb els recursos i serveis d’R+D d’altres institucions i entitats, el Parc constitueix un pol d’excel·lència i innovació. El Parc acull en l’actualitat més de 90 empreses, principalment del sector TIC en les quals treballen més de 1400 persones en un espai format per 11 edificis.

www.parclleida.es/