DOS CATALANS UNIVERSALS REGALEN EL SEU ART AL SINDICAT DE TARRÉS

Al Sindicat de Tarrés aquesta tarda s’ha viscut una experiència cultural molt especial en reunir dos catalans de reconeguda trajectòria internacional en les seves respectives disciplines.

D’una banda, el pintor Xavier González Arnau, que ha inaugurat l’exposició “Trau endins”, i de l’altra, el productor de cinema Paco Poch, que ha explicat la seva experiència en el món de la producció cinematogràfica, especialment en el terreny dels documentals.

Fusionar art i territori és un dels objectius de la nova exposició del pintor català Xavier González Arnau, que avui dissabte ha inaugurat “Trau endins” al Sindicat de Tarrés.

La mostra s’ha repartit en tres espais diferents de les Garrigues: el Castell de l’Espluga Calba, la Casa de Poblet de Vinaixa -inaugurada avui al matí- i el Sindicat de Tarrés, cada una en un espai amb un fort valor patrimonial, consolidant així un diàleg entre pintura i arquitectura. Les pintures de gran format d’aquest artista autodidacte s’integren en cada lloc, potenciant la relació entre el seu univers artístic i la història de cada indret.

Xavier González Arnau, nascut a Terrassa el 1980, ha exposat en galeries d’Alemanya, Suïssa, Croàcia o Dinamarca. El seu treball, influït per la filosofia de Nietzsche i textos sagrats de l’Antic Testament, busca transmetre una visió d’esperança en un món on el materialisme impera arreu. L’artista explica que pretén “fer visible l’invisible, escoltar les paraules del xaman de la tribu que transmet l’essencial”.
González comenta que “cal apreciar lo local i petit enfront de la globalització homogeneïtzadora; pots donar la volta al món, però trobar el que perdura en l’ametller del teu poble”.

Les tres exposicions a les Garrigues, a més de presentar la singularitat de l’obra de l’artista, posen de relleu el patrimoni de la comarca com a escenaris vius per a la cultura. Esdeveniments que mostren el territori com una destinació cultural de referència.

Les obres de Xavier González Arnau s’exhibiran al Sindicat de Tarrés fins al 31 de març.

Paco Poch, la rebel·lia
El productor cinematogràfic Paco Poch, amb orígens materns a Rialp, ha estat un altre dels protagonistes d’aquesta tarda cultural a Tarrés. Guardonat recentment amb el premi Gaudí d’Honor 2025 ha ofert una conferència, moderada per la periodista Txell Bonet, en la que ha explicat la seva trajectòria dins del món de la producció cinematogràfica, especialment en el terreny del documental de creació.

Segons Poch, que ha acompanyat als directors més rellevants de la cinematografia catalana, una de les claus del productor és tenir una relació de complicitat amb l’autor: “caminar junts”. Una característica molt personal d’ell és no amagar cap carta, sinó ser sincer i transparent.

El productor ha revisat la seva trajectòria, incloent el documental de ficció Cravan vs Cravan, la primera pel·lícula d’Isaki Lacuesta, fins als projectes que té actualment sobre la taula com una revisió de la història de la immigració a Catalunya a través de Paco Candel.

Malgrat la dilatada carrera, Paco Poch ha demostrat mantenir l’entusiasme i les il·lusions: “m’ha importat més la rebel·lia que la revolució”, ha dit. El productor és una persona molt involucrada en el territori i s’ha mostrat obert a que en un futur pugui preparar un treball sobre aquesta zona de les Garrigues.

Paco Poch, llicenciat en història moderna a la Universitat de Barcelona on també va estudiar fotografia, economia i direcció d’empreses, es va introduir al món del cinema l’any 1979 treballant per a Fígaro Films. El 1980 fou productor delegat de la primera pel·lícula de Pedro Almodóvar, Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón.

El 1986 va crear la seva pròpia productora, Virgínia Films. El 1983 va produir el curtmetratge documental Sergi Aguilar, premiat com a millor curtmetratge als III Premis de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya (1985). El 1994 va crear una nova productora, Mallerich Audiovisual, amb la qual ha produït nombrosos llargmetratges i documentals. Algunes de les seves produccions han estat premiades a diversos festivals com per exemple Miriam miente i Entre dos aguas.