CUIDAR EL PATRIMONI DE TOTS.  

GLOSSA DOMINICAL. 10 DE MARÇ. El patrimoni immoble que tenim a les nostres diòcesis té una importància cabdal i tots n’hem de tenir cura, de manera especial els responsables diocesans. Hem de preservar temples, ermites, santuaris… que els nostres avantpassats van construir amb el seu esforç i que van llegar per a l'ús i gaudi de les següents generacions, fins avui. No ens cansarem de repetir que la seva finalitat era el culte a Déu i la reunió de la comunitat cristiana per pregar, implorar, agrair i enfortir la mateixa fe rebuda. Als últims anys s'ha produït una campanya en contra dels posseïdors o propietaris d'aquests immobles acusant-los d'apropiació indeguda, de no tenir gens de respecte a les normes civils i de poc interès en la seva cura i restauració. En aquests moments sembla que ha conclòs aquesta campanya que ha escandalitzat a uns i ha deixat preocupats a uns altres. Gairebé sempre apareixen notícies negatives sobre situació dels béns de la comunitat catòlica. Avui vull alçar la veu per tots aquells que van construir i cuiden el patrimoni perquè a vegades ens oblidem d’agrair la seva feina i és tota la comunitat cristiana la més interessada a mantenir amb cura el seu patrimoni i és des d'on surten les ajudes anònimes per a tal finalitat. És cert que comptem, alhora, amb l'interès de les autoritats i dels recursos econòmics de les diverses administracions públiques; també solem donar-los gràcies per les seves ajudes efectives. Hi ha qui mostra la seva estranyesa adduint que no es pot invertir en propietats privades, però cal recordar que no hi ha res de més públic que un temple que està obert a tots aquells qui el vulguin utilitzar per a una celebració religiosa o per al gaudi de la seva singular bellesa, com passa en totes les nostres poblacions on el temple és l'edifici més representatiu i estimat pels seus habitants. Explico tot això per elogiar, com a contrapunt, tots els que es preocupen positivament d’aquesta finalitat. També per agrair-los la seva tasca que beneficia tothom i que resulta a vegades poc reconeguda i valorada per la gran majoria de la societat, segurament per oblit o per ignorància. Avui desitjo parlar de Catalonia Sacra, un projecte conjunt de les deu diòcesis creat el 2012 amb la voluntat de dinamitzar el patrimoni cultural de l'Església. Fa pocs dies, el 28 de febrer, es va presentar l'Agenda d'activitats de l'any 2024 en un solemne acte al CaixaForum Macaya de Barcelona que es pot consultar en el seu web https://www.cataloniasacra.cat La presentació va comptar amb una gran assistència de professionals i interessats, com també amb els responsables diocesans i els seus equips de treball. És impressionant constatar la gran quantitat d'activitats proposades en les diverses demarcacions diocesanes i l'excel·lent resultat que atresoren per la seva nombrosa assistència de públic divers. Tothom acaba agraint la feina en general i elogiant el fet concret que han protagonitzat descobrint un edifici singular o un estil artístic determinat. Se sorprenen al mateix temps de tot el molt i bo que tenim i que estem obligats a restaurar i conservar. Els responsables diocesans vam voler donar a aquesta presentació la importància merescuda, i per això vam convidar el cardenal José Tolentino Mendoça, prefecte del Dicasteri per a la Cultura i l'Educació. És un eminent intel·lectual portuguès que ha reflexionat molt sobre la cultura i l'evangelització, que ha ocupat càrrecs de responsabilitat en diversos organismes vaticans i que té una gran obra escrita, admirada per tota mena d'intel·lectuals i pensadors. La seva aportació va ser una espècie de resposta-reflexió a un qüestionari sobre cultura i patrimoni que li havia estat lliurat uns dies abans. Va haver-hi moltes preguntes i excel·lents respostes. +Salvador Giménez, bisbe de Lleida