Corpus a Lleida?: De les catifes de flors a l’Ou com Balla

El passat dimarts vaig anar a l’emissora UAU-FM per participar, com faig cada quinze dies en un espai dedicat a les nostres tradicions i costums, en un exercici de memòria històrica que crec cada vegada més necessari.

L’estona de conversa amb el locutor Jordi Sebastià la vam dedicar a la festa de Corpus, ja que si ens atenem al calendari tradicional la festa havia de celebrar-se el passat dijous, en un d’aquells tres dijous de l’any que segons la dita popular relluïen més que el sol: “Jueves Santo, Corpus Crhisti i el dia de la Ascensión”. Tots tres havien estat festius fins l’any 1983, que com a conseqüència de la reforma del calendari laboral van perdre la seva categoria de jornada festiva. Així el Corpus, de tanta tradició a casa nostra, va ser traslladat al diumenge següent: Es a dir, avui amics és Corpus!. També el refraner diu: “Festa traslladada festa oblidada” i el Corpus ha fet bo el refrany al ressentir-se per aquest oblit, que si no fos per la Patum de Berga, poc ressò tindria ara a casa nostra la festa.

Cal dir que l’Església, abans de traslladar-lo a diumenge, havia  celebrat tradicionalment Corpus –i encara ho fa en molts indrets- el dijous següent al vuitè diumenge de Pasqua, és a dir, als 60 dies després del diumenge de Resurrecció, festa que segueix el calendari lunar: Ja ho diu també el refraner: “De prop o de lluny, Corpus al juny”. La instituí el papa Urbà IV el 1264 i el papa Joan XXII el 1316, manà que fos celebrada universalment. Barcelona va ser la primera en fer-ho a partir de 1319, si bé Lleida no quedà enrere i va ser també de les primeres en celebrar-la a Catalunya. La més antiga notícia que tenim del Corpus lleidatà, és una acta de la Paeria de 21 de juny de 1340, que prohibeix ficar ornaments i garlandes als carrers de la ciutat:“…a excepció feta de la festa del Corpus”.

Així el passat dijous, tot i no semblar-ho, era Corpus i a mitja tarda vaig anar al pati de l’IEI a veure i fotografiar “l’Ou com Balla”, un antic costum de la festa que s’introduí per primera vegada a Lleida l’any passat, a iniciativa de qui era aleshores directora de la fundació, l’actual diputada Montse Macià. Vaig quedar sorprès de la gentada que entrava al patí gòtic i com d’extasiats quedaven els infants al veure com un ou ballava damunt el brollador d’aigua de la petita font, guarnida amb abundants flors i plantes. La simplicitat i bellesa d’aquest costum, que consisteix en fer ballar un ou buit de dins, al ritme juganer i incert de l’aigua, que formalment és una imatge que recorda molt a la figura de l’Eucaristia a la qual es dedica la festa; l’ha fet molt popular i curiosament amb dos anys ja arrelat a Lleida.

El patí acull tanmateix el elements festius del Patronat del Corpus, constituït l’any 2002 pel Grup Cultural Garrigues, per tal de recuperar la festa, creant gegants propis del Corpus, així com una agrupació de Cavallets, l’Àliga i el Lleó. El Patronat s’ocupà també de recuperar la tradició de confeccionar en aquesta diada les artístiques catifes que havien estat el símbol de la festa del Corpus lleidatà. Cal dir que el Patronat, amb molt esforç i entusiasme, se n’ha sortit prou bé i aquest mati de Diumenge de Corpus, els lleidatans podrem contemplar de nou les catifes que guarniran el carrer Major i que ens retrotrauran a aquelles que dels anys 50 i fins el 1975, confeccionaven els veïns i comerciants del Carrer Major i d’altres carrers, que havien fet del Corpus de Lleida un dels més atractius i populars de Catalunya.

El 24 de maig de l’any 1967, la crònica del diari “La Mañana” ho explica així: “Medio millón de docenas de claveles y unes trecientas persones dedicadas en una sola noche a dejar listas aquellas alfombras florales en honor de la procesión Eucarística. Un ejemplar esfuerzo y una entusiasta voluntad la de aquellos que, sin descanso, se dedicaron a tomar parte en una noble competición y, como decíamos, aquella manifestación artística ya ha llegado a una categoría que estimamos merece el máximo apoyo y dar a la misma la publicidad que se merece. Merece plácemes la dedicación de los que trabajaron en la confección de aquellas alfombras, y el jurado calificador del concursos concedió el primer premio a los vecinos de la Plaza Paeria, por su alfombra titulada Escudo de Lérida; segundo el mosaico  de flores, realizado en la calle Mayor; tercero la titulada Jarrón, también en la referida calle y en la plaza San Francisco; cuarto, abanicos, a la alfombra de un tramo de la calle Caballeros y quinto a cáliz, de la parroquia del Carmen. Todos los leridanos visitaron las mismas; cientos de fotografías fueron impresionadas, y durante todo el día una enorme multitud recorrió aquel sector para admirar lo realizado. Insistimos, debe subvencionarse aquella jornada y darle mayor publicidad, pues en verdad redundará en el buen nombre de la Ciudad”.

L’any 1984 la celebració religiosa de la festa deixà la Catedral Nova per anar a raure a la Seu Vella i com a conseqüència la processó Eucarística, la part considerada més d’ostentació pública de l’Eucaristia i d’adoració, també la més festiva i popular de la celebració, quedà reclosa als voltants de l’antiga catedral. Fou  l’any 2010, que com a conseqüència de l’Exposició de Tapissos del Museu Diocesà que omplia les naus de la Seu Vella, la celebració va retornar a la Catedral Nova i des d’aleshores ha alternat la seva celebració, un any a la Seu Vella i al següent a la Catedral Nova. Enguany toca Seu Vella, on a les 6 d’aquesta tarda se celebrarà l’Eucaristia i tot seguit la processó Eucarística. Enguany toca Seu Vella, coincidint curiosament amb la victòria -també amb alternança- de les tropes cristianes de la festa de Moros i Cristians.  

Una coincidència aquesta que convida a la reflexió, oi?.

 Jordi Curcó

Historiador i periodista