CARTA OBERTA A LA FAVLL A la Sra. Rosa Castillo, Srs Toni Baró, Aixut, Melé, i Cesc Montardit, i a la seva Comissió d’Urbanisme, pel seu debat i divulgació pública.

Resum de la proposta general argumentada, que presenta arquitecte-urbanista, que subscriu, dels criteris generals, a incloure dins de la proposta del POUM de 2025. I per la seva adaptació a les actuals dinàmiques demogràfiques mundials, i pel possible i desitjable futur de la ciutat, com a capital econòmica potent de Ponent
El criteri general de la proposta, està basat en considerar que la ciutat, el millor futur que pot tenir, es superar la seva situació , actual i històrica, d’estar encaixonada i condicionada (ho està desde època romana), i avui relativament massa parada, i sense una expectativa importants de creixement, entre una costa catalana, sempre rica i desenvolupada, que creix i que no mira cap a l’interior del país, i una amplia zona aragonesa encapçalada per una Saragossa i el seu país, clarament hostils. El pla de Lleida, el Ponent, va ser sempre la reraguarda, l’esquena de la costa. El Pla Fontserè, massa provincial, n’és una prova. La dinàmica mundial,
demográfica i urbanística actual, imposa un plantejament diferent, bastant més ambiciós i dinàmic. Lleida no mes te opció de futur, encapçalant de manera real, un Ponent amb dinámica económica forta i pròpia, i això és possible, si es converteix en l’objectiu cívic i polític de les forces lleidatanes. Per aquesta raó presento la present proposta d’iniciar el procés de convertir Lleida en la capital econòmica de Ponent, no depenent tant de Barcelona, dotant-la, pas a pas, dels corresponents elements urbanístics i econòmics de capitalitat
Proposta Urbanística
1.- El tema actualment més important, urbanístic i social, a la ciutat de Lleida i també a tot el país , es el gairebé impossible accés a l’habitatge, a preus accessibles, per la gran majoria, entre altres, de la població jove. El mercat, amb els seus preus tant elevats, ha col.locat l’acces a l’habitatge, tant els de lloguer com els de compra, en posicions fora de l’abast d’endeutament de les classes socials baixes i mitjanes, La magnitut del problema fa necessària aqui, com a tota Europa, per a bastir els sectors socials mes vulnerables, la intervenció i el finançament de l’administració dels estats, i també de la UE, cal recordar que el dret a l’habitatge es un dret
constitucionals, i cal recordar actuacions com, entre altres solucions sempre menors i temporals, les creacions de parcs d’habitatges de titularitat publica indefinida, de lloguers socials i rotacionals, amb us familiar continuo, començant pel nivell mes baix de vulnerabilitat, sempre de la poblacio empadronada, creant barris sencers, actuacions puntuals, o fins i tot noves ciutats satèl·lits, atesa la imparable i rapida intensitat, dels moviments demogràfics de concentració en les grans ciutats, i l’abandonament de l’espai rural. Cal la coexistencia del mercat lliure i del de protecció oficial. Aquí a casa nostra, caldrà triar una solució, i considero més adient fer eixamples urbans, o actuacions puntuals, i ens hem de preparar per donar-li solució definitiva. per que la existencia d’aquest problema és un fre al creixement econòmic de la ciutat
En concret i sobre el POUM de Lleida, caldria concretar la quantitat d’habitatges necessaris, a una previsio mínima de 5 anys, i tenir qualificats els terrenys corresponents per bastir-hi els programes oficials, anunciats públicament de lloguer social. S’ha acabat d’anunciat oficialment la disposició (procedents de la Sared) de 13.000 habitatges i 300 solars per tot Catalunya, no és molt i dependrà del repartiment, però comencem !! En cas contrari, la solució al problema arribaria massa tard, condicionant el seu futur, i possibilitat que d’altres poblacions fessin impossible tenir capitalitat a
Ponent. Cal tenir en compte que Lleida no té gairebé mes futur, que aspirar a convertir-se en la capital económica de Ponent.
2.- Incrementar el percentatge de zones verdes, locals i generals, amb l’objectiu d’assimilar-se a les ciutats nòrdiques mes desenvolupades. Amb sistemes de zones verdes locals per jocs d’infants i per a gent gran, i les zones verdes generals, per a famílies i de lleure, amb parcs i boscos urbans amb activitats esportives i de lleure, i amb zones verdes lineals, estructurant la ciutat, amb la creació de perspectives urbanes, i grans eixos viaris
3.- Incrementar l’espai públic o privat, per usos aparcament de vehicles, públics o privats, per evitar el col.lapse de vials i el trànsit excessiu dins la ciutat i els seus accessos, especialment en hores punta el transport públic i d’emergències..
4.- Adequar les dimensions dels vials, nous i els existents, a les necessitats del trànsit i llur activitat de les persones amb mobilitat reduïda.
5.- preveure la necessitat i situació, de fonts públiques d’abast d’aigua, per us de boca de la gent, i de les seves mascotes domèstiques.
6.- Preveure la situaciò i col.locacio d’urinaris publics.
7.- Per assegurar-ne el funcionament necessari i continuo, dels serveis essencials, públics o privats de la
ciutat i llur territori metropolità, caldrà, en la previsió quantitativa de nous habitatges públics de lloguer social, reservar una quantitat adequada aquests habitatges per, estudiants universitaris, amb qualificació academica justificada, i per facultatius, tècnics, administratius i/o docents necessaris pel funcionament dels serveis essencials, públics o privats de la ciutat o llur territori metropolità. Aquesta mesura s’aplicara sempre que els beneficiaris estiguin en situació d’incapacitat economica, o amb la impossibilitat de trobar habitatges disponibles, i sempre que estiguin empadronats en la provincia o resta del territori metropolità, amb feina acreditada i lliures de causes judicials.
8.- Per assegurar el necessari descans i condicions higièniques de vida, dels veïns colindants,. cal concretar una franja de terreny, al voltant del SU, que faci front al sòl agrícola o ramader, d’amplada suficient no inferior a 50m, on les activitat agràries i ramaderes, tinguin accés propi i el seu ús i activitat limitat. L’ús agrari i ramader en aquesta franja, ha de quedar limitat a no poder utilitzar els productes químics i/o similars, i la maquinaria sorollosa, en horaris laborals dels veïns colindants. Aquesta limitació deurà tenir la corresponent compensacio economica proporcional, per exemple en la disminució dels impostos, o en la contribució economica directa dels veïns beneficiats, mentre durin les qualificacions i afectacions urbanístiques.
9.- Per la millora del trànsit de vehicles, i la millora del paisatge urbà, la xarxa viària nova, en els seus encreuaments, tindrà xamfrans suficients, no inferiors a unes distàncies mínimes de 10 x 10 m, dels catetos a la cruïlla del perllongament de les alineacions de les façanes dels edificis.
10.- Per la millora del paisatge i la orientació urbana, la xarxa viària tindrà eixos o perspectives, amb referències visuals elements escultòrics
11.- Aprofitant l’actual traçat soterrat ferroviari dins de la ciutat de Lleida, que passa per les zones de l’avinguda del 11 de setembre, i les seves connexions amb la xarxa ferroviària del conjunt del territori també amb el Corredor Mediterrani i la connexió directa amb França, caldria establir una parada, una estació amb accessibilitat directa amb conjunt del territori metropolità i del país, amb les zones de màxim interès socials i funcionarial, de bona part del conjunt, del equipaments basics assistencials de la ciutat, com l’Arnau, el Santa Maria, l’11 de setembre, també els Bombers, la Presó, el Tanatori, i d’altres. Caldrà.preveure la situació i superfície, per la estación ferroviaria i pel seu aparcament de vehicles, i també l’accés directe als equipaments esmentats
12.- Per aprofitar les cobertes i terrats dels edificis, i ser més coherent amb el clima solejat que tenim, la
proposta, també per millorar l’estètica del conjunt dels edificis, fer-la més homogènia i atractiva,el skai-lane del conjunt urbà, es proposa, de manera alternativa, a la normativa ordinaria, que la planta darrera dels edificis, es pugui fer un reordenament volumetric, en forma d’àtic en duplex, on es pugui edificar-se com un xalet o similar, sense superar la superfície màxima edificable ni la densitat, desdoblar la planta darrera en dues plantes. La primera planta de l’àtic o darrera de l’edifici, retirada dels fronts de les façanes principals que donen a vials principals, un mínim de 3,- m.i la segona planta 3m mes. La coberta de forma lliure,i un volum que no sobrepassi una envolvent de 45 graus dels límits de les alineacions de les façanes principals,
13.- La situació creada a l’horta de Lleida, amb les 29 urbanitzacions residencials existents i il.legals. Cal tenir present que l’horta de Lleida esta habitada per nombroses famílies que viuen de la seva explotació agrícola i ramadera i la industrial derivada complementaria, la qual necessita l’ús de productes fitosanitaris i de maquinaria sorollosa, cal ser solucionada de forma satisfactòria per les tres parts, evitant conflictes judicials, per una part la dels veïns amb ús residencial, la dels veïns colindants, pagesos i ramaders, i finalment el propi Ajuntament. La solució es, un cop delimitat el sol edificat o consolidat il.legalment amb úsos residencials, i formant part de la corresponent obra d’urbanització,
pagada per les urbanitzacions, construir-hi als seus límits, una tanca d’uns 3 o 4 m d’alçaria mínima, amb capacitat per impedir el pas del sorolls de l’activitat, i també els gasos dels productes químics propis de l’ús agrícola i ramader dels conreus colindants, També cal eliminar els camins rurals i sistemes de reg de l’interior de les urbanitzacions, i substituir-los per uns de nous per fora de les urbanitzacions. hi ha una altra solució consistent en que la pagesia i ramaderia i la industria derivada complementaria, limitesin o eliminessin la seva activitat i que les urbanitzacions, contribueixen econòmicament de manera periódica, a compensar el perjudici, sobretot familiar que comporta establir il.legalment una urbanització residencial en mig d’un horta i la impossibilitat d’una explotació economica viable completa.
14.- Delimitar les àrees inundables de tot el terme municipal, i establir la normativa de no poder construir-hi, cap edificació ni instal.lacio nova, propia o aliena. Ddomenecjbuche la meva experiència personal com a responsable municipal de la contenció i reparació dels efectes de la Riuada 82, al municipi de Balaguer, i atès que es va tractar d’un fenomen cíclic, amb urgencia cal desviar el curs de les aigües, per fora de la ciutat i del SU previs, perquè l’ús de les clavegueres i col.lectors, i les superficies dels vials, quan s’omplen de sediment (que en general no es fang, es sediment que despres fragua i es
petrifica) En zones inundables noves, no s’ha de tenir-hi cap ús residencial permanent ni temporal, ni de lleure, solament autoritzar usos agrícoles i/o ramaders, o magatzematge d’aris, sense edificacions ni construccions annexes. Caldrà també preveure la recollida o canalització de les aigües, per la seva evacuació o aprofitament. Les àrees urbanes actuals situades en zones inundables, caldrà que disposen de l’obra necessària i suficient per desviar les aigües i canalitzar-les, mentres no es disposi d’aquestes obres, caldrà prohibir construir-hi cap edificación i instal.lació nova, ni l’us d’habitatge a les plantes baixes o en plantes per sota del nivell del carrer
15.- Impulsar de manera enèrgica i urgent la industrialització de la ciutat, facilitant sòl industrial amb accessibilitat a la trama viària europea, i als serveis, i a la gestió administrativa. Aprofitant la seva bona situació centrada en l’eix econòmic més important d’Europa, que va desde Algeciras al Ruhr alemany. Sense industrialització no hi ha futur econòmic, i els nostres fills, sobretot si tenen formació universitària tècnica, seguiran no tenint cap més solució que anar-se’n a Barcelona o destinació similar.
Resto a disposició de la Comissió i públic en general, a debatre el contingut i oportunitat d’aquesta proposta
Proposta darrera final i completa
Miquel-Àngel Soriano-Montagut i Marcos. Arquitecte-Urbanista.
Membre de la Comissió d’Urbanisme de la FAVLL.
LLeida 23 d’octubre de 2025.