LA VIDA PER A MI QUE ÉS?

Metafòricament, simbòlicament, concebo la vida com un recorregut, un trajecte, un viatge, que tot ésser humà ha de realitzar i per al qual, diguem-ne l’atzar, la sort o afins facilita aleatòriament,   recursos desiguals que van de la penúria absoluta  a l’opulència total.

Tot ésser humà ve al món condicionat per elements  dels quals no té control,  lloc de naixement, raça, ètnia, color, gènere, classe social…

En el mon existeixen desigualtats extremes,  terribles diferències pel sol fet de néixer en un país pobre o en un país ric, en món subdesenvolupat o en un món desenvolupat, en una casa rica o en una casa pobra …   Els habitants dels països desenvolupats, aproximadament un 20% de la població global, es reparteixen el 82% de la riquesa planetària. La resta dels habitants, més de 5.000 milions, s’han d’acontentar amb el 18% restant que, d’altra banda, tampoc no es reparteix de manera justa.

Si ens centrem exclusivament en els anomenats països desenvolupats, més enllà de les desigualtats originals crec que els recursos que a tota persona li són donats, sol gestionar-los de la manera que al seu entendre considera millor, d’acord amb la seva idiosincràsia, caràcter, personalitat,  forma de ser, de pensar, d’actuar… sempre amb l’objectiu de per poder arribar amb satisfacció, a la meta personal, al final del trajecte. «L’atzar reparteix les cartes, però cadascun de nosaltres som els qui les juguem» (Schopenhauer).

Però a l’hora de la veritat, en moltes ocasions sol passar que gestionar encertadament aquests esmentats  recursos  que cadascú disposa pot resultar difícil. Prendre decisions racionals, intel·ligents i objectives que portin  a l’objectiu desitjat sol ser difícil perquè les persones, i les circumstàncies particulars  solen ser complexes.