El professor de l’Escola Agrària del Pirineu que imparteix el curs, Raúl de la Morena, explica que la demanda de tòfona n’ha incentivat el cultiu i que, per tant, cal tenir més gossos ensinistrats que siguin capaços de trobar-la. Així, afirma que encara hi ha marge per potenciar aquesta activitat, present en zones com ara el Solsonès i el Berguedà, a més de la zona d’Organyà i Cabó, a l’Alt Urgell.
De la Morena ha posat com a exemple el model d’Aragó, que veu com «el màxim exponent a l’estat espanyol», per dir que encara hi ha terrenys que «no s’estan treballant per poder cultivar aquest fong tan apreciat». Pel que fa a l’ensinistrament de gossos, el professor ha detallat que més enllà d’unes races concretes, cal que siguin animals actius. «La motivació i el joc és el que farà que a un gos li agradi anar a buscar tòfona».
La formació està encarada a gossos més aviat domèstics que puguin fer aquesta activitat de forma puntual. Un dels alumnes, Sergi Lafuente, ha vingut a fer el curs des de Solsona, on viu des de fa un parell d’anys. En el seu cas, treballa amb un productor de tòfona i creu que el podrà ajudar en el procés de recerca del fong. Per la seva banda, Pere Artigas, ramader a les muntanyes de Prades, explica que tenia curiositat i creu que la seva gossa pot ser bona per fer aquesta activitat.