Malauradament, l’ecologia i el medi ambient són políticament irrellevants, tot i que afecten l’economia i, de retruc, la història i també la salut, sent per això necessària la formació d’un partit polític verd i transversal a l’estil del d’Alemanya.
Recentment varies organitzacions ecologistes presentaren un ‘programa per la Terra’ amb propostes transversals basades en la natura per un futur pròsper i sostenible. I és que la crisi ambiental encara negada (per ignorància o interès) posa en risc la pròpia vida al planeta, tot i anar lligada a l’econòmica i, de retruc, la social i sanitària, amplificada per la vulnerable geografia espanyola.
Davant el fet incontestable que sense actuar no quedarà ni pàtria ni justícia social a defensar, calen canvis de soca-rel i de mentalitat en economia i societat, via col·laboració transversal, diàleg amb participació col·lectiva per actuar sobre la protecció, conservació i restauració de la naturalesa, l’estalvi i la democratització de l’energia socialment justa i neta, la gestió ecològica i sostenible de l’aigua, la pesca i l’agricultura, la mobilitat i el transport, un urbanisme deslligat de l’especulació, una economia verda i circular, ocupació i fiscalitat verdes, més recursos amb residus zero o mínims, lligar sanitat pública i ecologia, etc. I també incloure l’ecocidi al Codi Penal, com encertadament demana la CUP a casa nostra.
Però a quin preu, si no superem la contradicció entre defensar per casa nostra la transició energètica, la producció local i normatives mediambientals i de benestar animal mentre es permet la importació de productes estrangers que no compleixen aquestes normatives (ni les sociolaborals) i d’energia de països extracomunitaris no acollits a cap protocol mediambiental? A més de la falta d’inversions en el canvi energètic fent que no sigui rendible, portant a la desindustrialització i pèrdua de llocs de treball i la fi de la nostra independència i sobirania?. Com en tot, cal tenir un pla B, C, D… o fins i tot Z.
Toni Yus Piazuelo