“Per unes quantes hores ens vàrem sentir lliures i, qui ha sentit la Llibertat, té més forces per viure”, diu en Raimon en una cançó de recordança d’ un concert que va fer a la Villa de Madrid.
I, evidentment, m’ha fet recordar aquells dies d’ara fa poc més de cinc anys. Mirant enrere, ells, els que volen que oblidem la nostra història, la que voldrien que oblidéssim, la que, durant molts anys varen esborrar dels llibres de l’escola, on només hi apareixia la seua. Ells, aquells dies, una vegada més en la seua història, varen usar la raó de la força sense voler escoltar les nostres raons i la nostra força raonada i raonable. Força contra raó, però vàrem vèncer i vàrem votar.
Des d’aquell dia, i els que varen seguir, els que, malgrat la força utilitzada, no ens varen poder aturar, han cercat i trobat complicitats a casa nostra. Des d’aquell dia, uns han continuat cercant recolzament Pirineus enllà, a l’exili i, uns altres, renegant dels seus orígens, han perdut la identitat i, avui, ordeixen plans per revifar la lluita que, tantes vegades com l’han començada, tantes vegades l’han perduda, els que només creuen que són lo que són perquè la seua història els dóna la raó. Catalunya és un botí de guerra i no hi volen renunciar.
Han vestit de justícia la seua voluntat colonitzadora i segueixen la seua croada., amb la inestimable ajuda dels que, traient-se les màscares varen mostrar-se com lo que ja van ser a l‘any 1931, uns republicans submisos i sotmesos a la llavors república española. A poc a poc, ens volen esborrar el futur per imposar-nos el que volen per a ells però no és el nostre. I, perquè no és el nostre, el que volem per a nosaltres, el guanyarem amb la força de la raó i de la mà de la pau i la veritable justícia.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA