Vivim en un món massa competitiu! Està molt bé voler millorar, voler no empitjorar però, és possible? Quan ens deixem portar per aquest camí, ho fem bé? Hem de tenir en compte molts factors abans de treure conclusions.
Una de les primeres comparacions que fem, perquè és amb la que ens trobem més sovint, són els preus de les coses. Cada dia comprem alguna cosa i tenim el mal costum de comparar els preus amb els de les antigues pessetes. I sempre o molt sovint, ho trobem tot caríssim, llavors penso en què diríem si, enlloc dels preus, transforméssim en pessetes lo que cobrem en euros. Potser pensaríem que ens hem fet milionaris sobtadament?
Quan practiquem algun esport i participem en alguna competició, també solem fer comparacions. Amb qui ens comparem, però? Si ens comparem amb els millors, podem caure en el pou de la frustració i, com que sempre hi sortirem perdent, deixarem de fer esport? Què passa amb la gent que s’apunta a un gimnàs al gener i deixa d’anar-hi, si és que mai hi ha anat, a mig febrer? Els que guanyen campionats no són amateurs, són professionals, i això no ho tenim en compte habitualment. I recordem que el temps no juga a favor nostre, ni del cronòmetre.
Vivim ara i aquí, i som qui som. Això no ho podrem canviar mai i, a més, és impossible. Faríem bé de tocar de peus a terra quan fem comparacions, essent realistes i ambiciosos amb mesura. Comparem-nos amb nosaltres mateixos, millorem si és possible o, almenys, mirem de no empitjorar, que està més al nostre abast.
Gairebé segur que en treurem més beneficis, si més no psicològics, i serem més feliços.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA