Aquests dies s’inicia la floració del arbres, especialment en aquestes terres ponentines on els conreus de fruiters ofereixen paisatges amb un cromatismes de blancs i rosats harmoniosos, que inviten a la seva contemplació i anuncien l’arribada de la primavera . Però com sabeu companys encara hi ha combat, i ara per desgràcia no es una frase simbòlica que també, sinó que és la crua realitat, tenim una punyent guerra a Europa, que ens recorda massa el passat tràgic d’aquest continent amb moltes morts, aniquilació i patiment.
Malauradament tornen les primaveres tristes, ara que començàvem a creure que el malson del Covid SARS19 amb la seqüela de variants, que ja va malmetre les dos darreres primaveres, obligant-nos a confinar i va portar prou dolor, por i mort s’anava diluint, i que aquest any podríem fruir del esclat de vida primaveral sense masses neguits, però com sabeu, tornem a tenir el cor encongit, els ulls plorosos i estem de nou atemorits, no és per una causa menor, ni implica a poca gent, les desgracies sempre formen part de l’existència humana, són inherents a la pròpia vida, però no cal afegir-hi més teca, ja anem prou sobrats de sobresalts. Malgrat tot hi ha al món uns quants poderosos eixelebrats que pretenen posar més pressió a la resta dels soferts humans, no sé si estan practicant experiments malthusians per disminuir dràsticament la població o per la desmesura del poder i la maldat amb falses justificacions, poden portar a provocar una guerra d’aniquilació sobre Ucraïna ara o sobre qualsevol altre país adés.
La guspira de la guerra se estén amb molta facilitat i mes quan l’agressor te un exercit poderós i amb armament atòmic, que ha amenaçat en utilitzar, sense que importin les conseqüències, com ja s’ha vist al atacar centrals nuclears. Mentrestant tot el sistema de vida, que s’havia construït a Europa en els darrers 70 anys esta trontollant, la seguretat a més del benestar eren els pilars fonamentals de la existència de la Comunitat Europea, tot i que sabem que la majoria de la humanitat no ha gaudit mai dels nostres privilegis, això no hauria d’ implicar que tinguéssim que perdre les nostres conquestes socials com molts pretenen, sinó que l’objectiu seria estendre-les arreu.
Així els veritables perdedors d’aquesta guerra serem les classes populars europees, ens empobrirem i restarem més vulnerables, com que desgraciadament som una societat sense gaires valors morals, molt hedonista i poc avesada a la frustració, si perdem aquest dèbil coixí de benestar, sabrem sobreposar-nos? Tanmateix no podem quedar-nos de braços creuats, dins les nostres escasses possibilitats hem de fer quelcom per revertir la situació, la pau és necessària si volem tornar a gaudir plenament de primaveres alegres.
JORDI TESTAR JUNCÀ